Lacòlit

Un lacòlit (mineralogia, petrografia) és una roca intrusiva que ve d’una massa inferior batolítica. La forma, bé que variada, és generalment en bosses horitzontals d’acord amb els plans de sedimentació de les roques travessades. La part superior de les roques sedimentàries és bombada, a causa de la força de la roca intrusiva. El lacòlit és una massa intrusiva de roca magmàtica de forma lenticular i de diversos quilòmetres d’extensió (dimensions inferiors a 10 km de diàmetre, i algun centenar de metres de gruix), amb la base plana i el sostre convex cap amunt, que s’ha col·locat sensiblement en concordança dins una sèrie sedimentària; per aquesta raó, hom l’ha anomenat massís concordant o filó capa. Pot abastar diversos quilòmetres d'extensió (es  lacolito; fr  laccolithe; en  laccolite, laccolith) En el seu orígen, la intrusió magmàtica, procedent d’una massa inferior batolítica, amb pressió i diferenciacions, no va assolir la superfície del sòl, però hi restà relativament pròxima. La intrusió, generalment, es ramifica i té formes molt variades.(sin. compl.: roca intrusiva)

Els Cuernos del Paine al Parc Nacional Torres del Paine, a la serralada dels Andes, Xile. Exemple de roques sedimentàries del Cretaci amb la intrusió d'un lacòlit granític del Miocè

Esquema de les estructures ígnies: (1) = columna d'erupció (2) = con volcànic (con piroclàstic, estratovolcà, etc.) (3) = alimentador (dic) (4) = cràter d'explosió (volcànic) (5) = anell de toba (6) = lacòlit / criptodoma (7) = diatrema (8) = ampit (9) = cambra de magma (10) = dipòsit de magma

Origen i formació

Els lacòlits són estructures ígnies originades pels magmes. Els components del magma, expecte l'aigua, ocupen més volum quan estan fosos. Per tant, són menys densos que les roques que els envolten i tenen tendència a ascendir cap a la superfície. Hi ha factors que afavoreixen o dificulten l'ascensió dels magmes. A més profunditat allà on es trobi el magma, més alta serà la pressió i més dificultats tindrà per a pujar. Les fractures entre les roques afavoreixen l'ascensió del magma. A més viscositat, més lenta serà l'ascensió del magma. Durant l'ascensió, quan el magma troba zones més fredes es solidifica i origina roques magmàtiques intrusives que poden formar diverses estructures com els dics, sills o filons solidificant-se dins d'esquerdes. En el cas dels lacòlits, el magma aprofita els plans d'estratificació de les roques existens i se solidifica en forma de cúpula a la seva part superior. En els lopòlits, la massa del magma té grans dimensions i adopta una forma de plat que es solidifica en els plans d'estratificació i en els batòlits les masses de magma són més o menys globulars de grans dimensions. La part superior acostuma a tenir una forma de cúpula.

Exemples

Torres del Paine

La cambra de magma plena i solidificada de Torres del Paine ( Patagònia ) és un dels conjunts lacolítics millor exposats, construït de manera creixent per intrusions de magma horitzontal granític i màfic. Les intrusions de làmines horitzontals eren alimentades per intrusions verticals.

El Mount Hillers al centre de les Henry Mountains, Utah.

Henry Mountains

A nivells d'escorça poc profundes, el procés més eficient per a l'allotjament de l'emplaçament del magma és l'aixecament del sostre, que indueix un desplaçament vertical cap amunt de la superfície terrestre. Un dels llocs més espectaculars on s'exposen plutons construïts per aquests mecanismes són les Henry Mountains a Utah.