Ladybird, Ladybird

pel·lícula de 1994 dirigida per Ken Loach

Ladybird, Ladybird ( títol original: Ladybird) és una pel·lícula britànica dirigida per Ken Loach i estrenada l'any 1994. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaLadybird, Ladybird
LadybirdLadybird.jpg
poster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióKen Loach
Protagonistes
GuióRona Munro
MúsicaGeorge Fenton
FotografiaBarry Ackroyd
MuntatgeJonathan Morris
DistribuïdorThe Samuel Goldwyn Company (en) Tradueix
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1994
Durada101 min
Idioma originalanglès
Coloren color
Descripció
Gèneredrama
Lloc de la narracióLondres

IMDB: tt0110296 Filmaffinity: 161806 Allocine: 10427 Rottentomatoes: m/ladybird_ladybird Mojo: ladybirdladybird Allmovie: v133541 TCM: 80716 TV.com: movies/ladybird-ladybird
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Basat en una història real, aquest film conta la història d'una mare a qui s'ha retirat la custòdia dels seus fills. Un vespre coneix Jorge, un emigrat paraguaià que fuig de la violència del seu país i li explica la seva història. Maggie ha tingut quatre fills amb quatre homes diferents i viu amb un home que la pega, a causa d'això els serveis socials s'interessen pel seu cas i li proposen d'anar a una llar especial.

Un vespre, mentre surt per primera vegada deixant els seus fills sols, un incendi es declara a la llar, cremant parcialment el fill gran, Sean. A causa d'això, li retiren la custòdia de Sean, a continuació dels altres. L'home amb qui viu l'abandona. Maggie ha passat la nit explicant la seva història a Jorge i s'enamoren. Poc de temps després li es rebutjada la petició de recuperar els seus fills, per decisió de justícia. Maggie i Jorge decideixen traslladar-se a un nou pis, el veïnat es malfia de Jorge. Maggie queda embarassada de Jorge i té una filla. Tot va bé fins que una assistent social ve a preocupar-se de la salut del bebè i observa que Maggie s'ha ferit al rostre, ferida que s'ha fet a causa d'una porta de moble de cuina. Sospitant encara que Maggie és incapaç d'educar un nen i, à tort

sense motiu, el seu company de pegar-la, els serveis socials se li emporten el seu bebè. Maggie prova de convèncer la justícia que pot educar la seva filla però la decisió és ratificada, sobretot a causa del testimoniatge d'una veïna que detesta la parella. No podrà veure mai més la seva filla; a més Jorge és amenaçat d'expulsió perquè ha treballat a Anglaterra sense permís de treball.

Maggie i Jorge tenen de nou una filla junts. A penes el bebè ha nascut, és una vegada més retirat als seus pares. Desbordada, Maggie prova de tirar-se de la finestra de la seva habitació de l'hospital. Finalment Jorge obté un passaport i després d'una disputa, la parella acaba per fer les paus. Al final del film se sap que hi ha hagut tres fills més i que han pogut conservar-los però que Maggie no ha pogut mai tornar a veure els seus altres fills.[2]

RepartimentModifica

  • Crissy Rock: Maggie Conlan
  • Vladimir Vega: Jorge
  • Sandie Lavelle: Mairead
  • Mauricio Venegas: Adrian
  • Ray Winstone: Simon
  • Clara Perkins: Jill
  • Jason Stracey: Sean
  • Luke Brown: Mickey
  • Lily Farrell: Serena
  • Scottie Moore: pare de Maggie
  • Linda Ross: mare de Maggie
  • Kim Hartley: Maggie, amb 5 anys
  • Jimmy Batten: company de Karaoke
  • Sua Sawyer: Foster
  • Pamela Hunt: Mrs. Higgs

Al voltant de la pel·lículaModifica

El títol ve d'una cançó infantil anglesa: « Ladybird, Ladybird,

Fly away home,

Your house is on fire

And your children are gone ;

All except one

And that's little Ann

And she has crept under

The frying pan. »

(« Marieta, Marieta Ves-te'n de pressa de casa teva s'ha calat foc i els teus fills han marxat. Tots llevat d'una. És la petita Ann i s'ha amagat sota la paella. »

PremisModifica

CríticaModifica

  • "Dura, realista, magnífica" [3]
  • "Esquinçadora crítica del sistema. Basada en un fet real. Un bon exemple del cinema europeu d'alta escola" [4]

ReferènciesModifica

  1. «Ladybird, Ladybird». esadir.cat.
  2. «Ladybird». The New York Times.
  3. Albert, Antonio «Ladybird». El País.
  4. Morales, Fernando «Ladybird». El País.