Laertes (el grec antic Λαέρτης), segons la mitologia grega, va ser rei d'Ítaca, fill d'Arcisi i de Calcomedusa. Pertany al llinatge de Deucalió per part del seu avi Cèfal.

Infotaula personatgeLaertes
Odysseus3.jpg
modifica
Tipusrei de la mitologia grega modifica
Dades
Sexehome modifica
Família
CònjugeAnticlea modifica
MareChalcomedusa (en) Tradueix modifica
PareArcisi modifica
FillsOdisseu i Ctímene modifica
Penèlope, Laertes i Telèmac BnF

Es va casar amb Anticlea, després que aquesta s'hagués unit amb Sísif, i per això algunes vegades es diu que Odisseu és fill de Sísif. Segons la tradició més freqüent, va ser pare d'Odisseu i de Ctímene, encara que de vegades a Odisseu se l'anomena "fill únic" de Laertes.

Segons algunes tradicions, participà en la cacera del senglar de Calidó i en l'expedició dels argonautes.

Deixà el tron a Odisseu i es retirà al camp. Quan Odisseu marxà a la guerra de Troia i pelegrinà pel món en la seva tornada, Laertes va tenir una vellesa trista. Retirat al camp, a les seves propietats, no va intervenir en els esdeveniments que es produïen a l'entorn de Penèlope. Només tenia per companyia una vella criada, el marit d'aquesta, anomenat Doli, i els seus fills. Quan Odisseu va tornar a l'illa el va trobar en aquest lloc. Atena, per mitjà d'un bany màgic, rejoveneix l'ancià i li dóna força suficient per ajudar el seu fill a lluitar contra els pares dels pretendents que ha mort. Laertes mata Eupites, el pare d'Antinous, d'un cop de llança.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 308. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 131. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laertes