Laia Manresa Casals
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Laia Manresa Casals (Barcelona, 1973) és una guionista i periodista catalana.
 (2020)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1973 (50/51 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, guionista |
Biografia
modificaLlicenciada en Periodisme i Màster d’Escriptura de Guions per a la Televisió i el Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 2000 començà a treballar amb el cineasta Joaquim Jordà i escriví amb ell els guions de les seves darreres pel·lícules: De nens (2003), Veinte años no es nada (2004) i Més enllà del mirall (2006).[1]
L'any 2010 s'estrenà com a directora amb la pel·lícula documental Morir de día i a partir de llavors combinà els guions amb la realització audiovisual, especialment en l'àmbit documental. Alguns títols són: Tan petita (2012), La Muntanya (2015), Loba (Catherine Béchard, 2015) o Idrissa, crónica d’una mort qualsevol (Xavi Artigas i Xapo Ortega, 2018). També treballà com a script editor i assessora creativa de guió: En femme (Alba Barbé, 2017), City for sale (Laura Álvarez, 2018), Viaje interior (Glòria Matamala, 2019), Oso (Amanda Sans Plantling, 2020), Pa’trás ni pá tomar impulso (Lupe Pérez, 2021).[1]
Des de l'any 2013, és professora associada del grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona, on imparteix l'assignatura Guió i Fonaments d’Escriptura de Guió. Ha estat tutora de documental del progama Acció Viver de Dones Visuals en les seves tres edicions.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Dossier del Laboratori Feminista de Creació Documental. La Bonne, 2021. Arxivat 2021-12-13 a Wayback Machine.