Lakshana

trets o marques amb que podem distingir a Buda

El terme lakshana (sànscrit: लक्षण, lakṣaṇa) vol dir "marca auspicia". Són marques especials que posseeixen els éssers que han despertat, és a dir, aquells que han accedit al nirvana, segons les religions budista i hinduista.[1] Principalment, aquests atributs identifiquen a Buda com a ésser de naturalesa sobrehumana, tal i com es pot contrastar en discursos primerencs, de la mateixa manera que l'ubiquen heroicament com a monarca celestial.[2] De fet, en el Cànon Pali es descriu a Buda mitjançant aquests "32 signes del Gran Home" afegint-hi, a més a més, 80 marques menors més.[2]

Base històricaModifica

 
Petjada de Buda amb la roda del Dharma i el Triratna, segle I e.c., Gandhara.
 
El para-sol chatra del Bala Bodhisattva (part inferior), Imperi Kuixan.[3]

Des dels primers estudis relacionats amb la història de l'art budista fets a la dècada de 1890, es defineix la primera fase d'aquest art com a una fase anicònica. En són exemple les representacions de Buda a través del tron buit, la seva petjada, la roda del dharma o el chatra, el para-sol.[4] Aquest aniconisme es pot vincular a antigues creences lligades a la imatge de Buda, la qual no podia ésser representada de manera antropomòrfica tal i com es pot llegir en les regles principals de l'escola budista primitiva de Sarvastivada (Sarvastivada vinaya):

"Ja que no està permès representar el cos de Buda, prego perquè Buda em concedeixi la representació del Bodhisattva. És acceptable?". Buda respongué: "Pots representar el Bodhisattva".[5] [nota 1]

Posteriorment, la tradició icònica en l'escultura s'instaurà en les escoles d'art de Gandhara i Mathura, la qual cosa fou una contribució revolucionaria.[6] Segons Sir Mortimer Wheeler, aquesta és, de fet, l'excepcional diferència que es pot contemplar entre l'art del budisme hinayana, en el qual mai es representa la figura de Buda en forma humana, i el budisme mahayana, on aquesta imatge va esdevenir el centre de les seves composicions arribats a cert punt de desenvolupament de la creença.[7]

 
Escultura de Buda dempeus de Gandhara, segle I-II e.c.

Els 32 signes del Gran HomeModifica

Els lakshanes serveixen per descriure simbòlicament la naturalesa sobrehumana de Buda Gautama.[8] Les corrents budistes del Theravada i del Mahāyāna coincideixen en afirmar que el cos de Buda posseeix unes característiques físiques que el defineixen com a chakravartin, sobirà universal i benèvol que governa èticament sobre el món sencer.[9] Aquestes marques li haurien estat donades a l'hora del seu naixement.[10] Segons els textos religiosos, com el Mahāpadānasutta del Cànon pāli, el Lalitavistarasūtra i la Mahāvyutpatti, el cos de Buda posseeix 32 lakshanes:[11]

  • 1. Peus i mans marcats amb la roda del dharma.
  • 2. Peus fermament posats sobre el terra, com ho està una tortuga.
  • 3. Membrana interdigital en les mans i en els peus.
  • 4. Palmells de les mans i plantes dels peus suaus i delicades.
  • 5. Set eminències en el cos: als peus, a les mans, en les clavícules i al clatell.
  • 6. Dits llargs.
  • 7. Talons amples.
  • 8. Cos alt i dret.
  • 9. Turmells no sortints.
  • 10. Pèl arrissat.
  • 11. Membres semblants als d'un antílop.
  • 12. Mans llargues i belles.
  • 13. Sexe ocult per un prepuci.
  • 14. Pell de color daurat.
  • 15. Pell ferma i suau.
  • 16. Cada pèl s'arrissa cap a la dreta.
  • 17. Urna, el punt circular que apareix en el front de Buda i que simbolitzaria el tercer ull.
  • 18. Tors com el d'un lleó.
  • 19. Cap i espatlles arrodonits.
  • 20. Espatlles fortes.
  • 21. Gran subtilesa del gust.
  • 22. Cos amb proporcions de banià.
  • 23. Una protuberància a la part superior del crani o uṣṇīṣa.
  • 24. Llengua llarga i fina.
  • 25. Veu melodiosa, com la de Brahmā.
  • 26. Mandíbules semblants a les d'un lleó.
  • 27. Dents blanques.
  • 28. Dents sense espais entre si.
  • 29. Dents alineades harmoniosament.
  • 30. Quaranta dents en total.
  • 31. Ulls color blau safir.
  • 32. Pestanyes com les d'una vedella.

Cal dir, però, que hi poden haver variants en casos com els dels números 8, el qual es podria substituir per "de peu i sense inclinar el tors i amb les mans que arriben a l'alçada dels genolls"; o 12, "Membres rectilinis, com els de Brahmā".[11]

La iconografia de Buda es canonitza a l'Índia amb les escoles de Mathura i Sarnath. Els 32 lakshanes esmentats anteriorment no s'utilitzen en l'art plàstic en la seva totalitat. Els símbols auspiciosos presents en les representacions plàstiques de Buda solen limitar-se a: les membranes interdigitals, les perfectes proporcions corporals, els lòbuls de les orelles allargassats, l'urna, l'uṣṇīṣa, el cabell arrissat i l'aurèola.

Les 80 qualitats menorsModifica

A part de 32 lakshanes, que són les marques més destacades, Buda en posseeix 80 de menors les quals, tot i redundar en els detalls anteriorment vistos, ajuden a completar la imatge del personatge en qüestió. Aquestes qualitats secundàries fan acte de presència en els Āgamas del cànon budista xinès i són observades com a descripcions més detallades de les característiques corporals de Buda.[12] Aquestes 80 qualitats inferiors són les següents:[11]

  • 1. Ungles del color del coure.
  • 2. Ungles llises i brillants.
  • 3. Ungles rectes.
  • 4. Ungles rodones.
  • 5. Ungles llargues.
  • 6. Ungles esmolades.
  • 7. Venes invisibles.
  • 8. Venes sense nodositats.
  • 9. Ossos dels turmells no prominents.
  • 10. Peus sense asprors.
  • 11. Passos lleonins.
  • 12. Passos elefantíacs.
  • 13. Passos d'oca.
  • 14. Passos de búfal.
  • 15. Passos orientats a la dreta.
  • 16. Passos elegants.
  • 17. Passos imparables.
  • 18. Cos cobert i moldejat sota la roba.
  • 19. Cos com brunyit.
  • 20. Cos ben proporcionat.
  • 21. Cos net i pur.
  • 22. Cos suau.
  • 23. Cos lliure d'imperfeccions.
  • 24. Sexe ben desenvolupat.
  • 25. Un posat excel·lent i digne.
  • 26. Pas regular.
  • 27. Ulls purs, perfectes.
  • 28. Cos juvenil.
  • 29. Cos sense laxitud.
  • 30. Cos ben desenvolupat.
  • 31. Cos alerta.
  • 32. Membres ben proporcionats.
  • 33. Visió clara i no confusa.
  • 34. Ventre rodó.
  • 35. Ventre no excessiu.
  • 36. Ventre no flàcid.
  • 37. Ventre no protuberant.
  • 38. Melic profund.
  • 39. Melic que giri cap a la dreta.
  • 40. Bellesa perfecta.
  • 41. Comportament pur.
  • 42. Cos sense defectes, ni pigues, ni decoloracions.
  • 43. Mans suaus com el cotó.
  • 44. Línies de la mà definides.
  • 45. Línies de la mà profundes.
  • 46. Línies de la mà llargues.
  • 47. Rostre no massa allargassat.
  • 48. Llavis del color del coure.
  • 49. Llengua flexible.
  • 50. Llengua fina.
  • 51. Llengua roja.
  • 52. Veu com la d'un tro.
  • 53. Veu dolça i agradable.
  • 54. Dents rodones.
  • 55. Dents esmolades.
  • 56. Dents blanques.
  • 57. Dents iguals.
  • 58. Dents fines.
  • 59. Nas prominent.
  • 60. Nas net.
  • 61. Grans ulls.
  • 62. Pestanyes tupides.
  • 63. El blanc i la pupil·la de l'ull, com els pètals del lotus, ben diferenciats.
  • 64. Celles llargues.
  • 65. Celles suaus.
  • 66. Celles sedoses.
  • 67. Celles ben igualades.
  • 68. Mans llargues i amples.
  • 69. Orelles del mateix tamany.
  • 70. Audició perfecta.
  • 71. Front ben format.
  • 72. Front ample.
  • 73. Cap ben desenvolupat.
  • 74. Cabell negre com un borinot.
  • 75. Cabell tupit.
  • 76. Cabell sedós.
  • 77. Cabell no embullat.
  • 78. Cabell igualat.
  • 79. Cabell perfumat.
  • 80. Mans i peus marcats amb el símbols favorables del nus infinit i de l'svástika.

Les relacions causals dels 32 signes de la perfecció dels TathagataModifica

Tal i com es pot observar en el Mahāyāna Mahāparinirvāṇa Sūtra, es pot establir la relació entre algunes de les característiques majors i algunes de les menors amb les accions que cultiven els seguidors del Mahāyāna en el seu camí cap a la buditat:[13][nota 2]

La relació causal dels 32 signes de la perfecció dels Tathagata[13][14][nota 3]
Signes de perfecció Relació causal
Peus ferms El Bodhisattva-mahasattva és inamovible en el manteniment dels preceptes i de l'altruïsme. És com la muntanya Sumeru en mantenir la veritable paraula.
Rodes del dharma El Bodhisattva-mahasattva ofereix adequadament coses als seus pares, als venerats, als ancians i als animals.
Dits llargs

Talons llargs

Cos alt i dret

El Bodhisattva-mahasattva s’alegra de no fer mal i no robar i es complau amb els seus pares, els venerats i els mestres.
Membrana interdigital El Bodhisattva-mahasattva practica les quatre maneres de guiar i acollir éssers: donar, ser amable, realitzar bones accions i transformar-se a si mateix i coexistir amb els altres.
Mans i peus suaus El Bodhisattva-mahasattva cuida amb respecte i adequació a pares, ancians i mestres en la malaltia.
Articulacions i turmells carnosos

Pell sense imperfeccions

El Bodhisattva-mahasattva manté els preceptes, escolta els sermons i no coneix la fi de l'altruïsme.
Turmells forts El Bodhisattva-mahasattva escolta el Dharma i compren l’ensenyament adequadament.
Cos arrodonit i perfecte

Els dits li arriben al genoll (amb la mà estirada cap avall)

Ushnisha

El Bodhisattva-mahasattva no adquireix una mentalitat perjudicial, està satisfet amb el seu menjar i beguda, i dóna, atén les malalties i distribueix medicaments.
Òrgan genital amagat El Bodhisattva-mahasattva, quan veu a una persona amb por, procura ajudar i, quan veu una persona sense roba, li'n dona.
Pell delicada

Els cabells s'orienten cap al costat dret

El Bodhisattva-mahasattva es fa fàcilment amic dels savis, separant-se dels ignorants; gaudeix d’intercanviar punts de vista i escombra el camí pel qual camina.
Cos brillant El Bodhisattva-mahasattva sempre proporciona als homes roba, menjar i beguda, medicaments, encens i flors i llum.
Fermes 7 eminències en el cos El Bodhisattva-mahasattva dóna, no té por d'allò que és rar, i fàcilment es relaciona amb allò estrany mitjançant la caritat.
Les parts desossades del cos són potents

Colzes equilibrats i delicats

El Bodhisattva-mahasattva busca la riquesa de manera lícita i la regala a altres.
40 dents blanques i pures, ben equilibrades i delicades El Bodhisattva-mahasattva s'allunya de les males llengües i de les ments furioses..
Dos forts ullals El Bodhisattva-mahasattva practica una gran bondat amorosa envers l'entorn.
Galtes de lleó El Bodhisattva-mahasattva fa aquest vot: "Qualsevol pot venir a preguntar i els daré el que desitgin".
Gust sensible El Bodhisattva-mahasattva dóna qualsevol tipus de menjar que els éssers necessitin.
Llengua llarga i fina El Bodhisattva-mahasattva s’exerceix en les deu bones accions i ensenya als altres.
Veu de Buda El Bodhisattva-mahasattva no parla malament de les deficiències dels altres i no calumnia el Dharma.
Ulls de color blau El Bodhisattva-mahasattva considera les enemistats i no perd la pau mental.
Floc de cabell blanc al front El Bodhisattva-mahasattva no amaga les virtuts dels altres, sinó que en lloa la bondat.

NotesModifica

  1. <Traducció a partir de "From Boddhisattva to Buddha: the beginning of iconic representation in Buddhist Art" a Artibus Asiae de Ju-Hyung Rhi.>
  2. <Traducció a partir de "The Mahayana Mahaparinirvana Sutra" a Taisho Tripitaka de Kosho Yamamoto.>
  3. <Tathagata és un terme que la tradició budista atribueix al propi Buda per a referir-se a sí mateix. La major part de les escriptures budistes esmenten que Buda empra aquest terme cada vegada que fa referència a si mateix. No obstant això, el propi budisme utilitza tal títol per referir-se a Buda com a principi espiritual més que com a persona.>

ReferènciesModifica

  1. Singer, Jane Casey. Divine presence : arts of India and the Himalayas. Barcelona: Casa Asia, 2003. ISBN 88-7439-022-X. 
  2. 2,0 2,1 «Buddhist meditation: an anthology of texts from the Pali canon». Choice Reviews Online, 44, 04, 01-12-2006, pàg. 44–2072-44-2072. DOI: 10.5860/choice.44-2072. ISSN: 0009-4978.
  3. Mani, B.R.. Sarnath: Archeology, Art and Architecture. Nova Delhi: Archeological Survey of India., 1955, p. 18-19. 
  4. Huntington, Susan L. «Early Buddhist Art and the Theory of Aniconism». Art Journal, 49, 4, 1990, pàg. 401. DOI: 10.2307/777142. ISSN: 0004-3249.
  5. Rhi, Ju-Hyung «From Bodhisattva to Buddha: The Beginning of Iconic Representation in Buddhist Art». Artibus Asiae, 54, 3/4, 1994, pàg. 207. DOI: 10.2307/3250056. ISSN: 0004-3648.
  6. «The Buddha image: its origin and development». Choice Reviews Online, 34, 08, 01-04-1997, pàg. 34–4250-34-4250. DOI: 10.5860/choice.34-4250. ISSN: 0009-4978.
  7. Wheeler, Sir Mortimer. Rome beyond the Imperial frontiers. Londres: Penguin Books, 1963, p. 197. 
  8. Seckel, Dietrich. Arte budista. Barcelona: Praxis, 1963, p. 170. 
  9. Gopal, Madan. India through the ages. Govern de la Índia: Publication Division, ministry of Information and Broadcasting., 1990, p. 81. 
  10. Rowland, Benjamin. The Art and architecture of India : buddhist-Hindu-Jain. Harmondsworth, Middlesex: Penguin books, 1967, p. 278. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Cornu, Philippe. Diccionario Akal del budismo. Madrid: Akal, 2004, p. 78-79. 
  12. Xi, Guang. The Concept of the Buddha in Early Buddhism. Routledge, 2004, p. 32. ISBN 978-0-203-41310-4. 
  13. 13,0 13,1 Yamamoto, Kosho. «The Mahayana Mahaparinirvana Sutra», 1973.
  14. Conze, Edward. El Budismo, su esencia y su desarrollo. Mèxic: Fondo de Cultura Económica., 2006, p. 46. 

BibliografiaModifica

  • Behrendt, Kurt A.(2020). How to Read Buddhist Art, Nova York: The Metropolitan Museum of Art.
  • Conze, Edward (2006). El Budismo, su esencia y su desarrollo. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
  • Cornu, Philippe (2004). Diccionario Akal del Budismo. Madrid: Akal.
  • Frédéric, Louis (1992). Les dieux du Bouddhisme. Guide iconographique. París: Flammarion.
  • Gopal, Madan (1990). India through the ages. Govern de la Índia: Publication Division, ministry of Information and Broadcasting.
  • Huntington, Susan L. (1990). "Early Buddhist Art and the Theory of Aniconism" a Art Journal v.49, nº 4, pp. 401-408
  • Krishnan, Yuvraj (2009). "The Buddha image: its origin and development" a Choice Reviews Online, 34, p. 51
  • Mani, B.R. (1955). Sarnath: Archeology, Art and Architecture. Nova Delhi: Archeological Survey of India.
  • McArthur, Meher (2004). Reading Buddhist Art. An illustrated Guide to Buddhist Signs & Symbols, Londres: Thames & Hudson.
  • Rhi, Ju-Hyung (1994). "From Boddhisattva to Buddha: the beginning of iconic representation in Buddhist Art" a Artibus Asiae, 54, pp. 220-221
  • Rowland, Benjamin (1967). The art and architecture of India: buddhist-hindu-jain. Harmondsworth: Penguin Books.
  • Seckel, Dietrich (1963). Arte Budista. Barcelona: Praxis.
  • Shaw, Sarah (2006). Buddhist Meditation: An Anthology of Texts from the Pali Canon. Londres: Routledge.
  • Singer, Jane C., Naman Parmeshwar Ahuja i David Weldon (2003). Presencia divina: artes de la India y los Himalayas. Barcelona: Casa Asia.
  • Wheeler, Sir Mortimer (1963). Rome beyond the Imperial frontiers. Londres: Penguin Books.
  • Xing, Guang (2004). The Concept of the Buddha: iIs Evolution from Early Buddhism to the Trikaya Theory. Londres: Routledge.
  • Yamamoto, Kosho (1973). "The Mahayana Mahaparinirvana Sutra" a Taisho Tripitaka, v.12, nº 374.

Vegeu tambéModifica