Lanfranc Cigala

Lanfranc Cigala
	; BnF ms. 854 fol. 91v; cançoner I
Biografia
Naixement	dècada del 1200 ; Gènova (Itàlia)
Mort	1258 (48/58 anys)
Activitat
Ocupació	trobador, jutge, compositor, diplomàtic

Lanfranc Cigala (Lanfranco Cigala) (fl....1235-1257...) fou un noble, polític i trobador genovès que compongué en occità.

Vida

Es conserva una vida de Lanfranc Cigala que explica que era originari de Gènova i que fou jutge i cavaller, mas vida de juge menava ("però menava vida de jutge") i era un bon trobador que feu moltes cançons i a qui agradava trobar sobre Déu (e trobava volontiers de Dieu).

Es conserva documentació d'arxiu d'aquest trobador, ja que fou un polític de certa rellevància a la seva ciutat. El 1235 apareix documentat com a iudex; el 1241 fou ambaixador de la ciutat a la cort de Ramon Berenguer IV de Provença. També se'n documenta un viatge a Ceuta el 1248 i consta com a ja mort el 1258. També consta que estava casat amb una dama anomenada Saphilia. A la cort de Ramon Berenguer degué entrar en contacte amb trobadors occitans.

Obra

De la seva producció poètica se'n pot destacar una cançó en defensa del trobar leu (282,5 Escur prim chantar e sotil). També dues cançons de croada i quatre cançons religioses, temàtica que ja destacava la vida com una de les preferides del trobador. També mantingué debats amb altres trobadors i trobairitz (Simon Doria, en quatre ocasions; Jacme Gril, Guilhelma de Rosers, Lantelm, Rubaut i Guilhem). Encara es pot assenyalar un planh per una dama anomenada Luresana.

BnF ms. 12473 fol. 75; cançoner K

(282,1 = 436,1)^[1] Car es tant conoissenz vos voil (partiment amb Simon Doria)
(282,1a) Amics Rubaut, de leis, q'am ses bauzia (partiment amb un tal Rubaut de qui no es tenen més notícies)
(282,1b) Amics Symon, si us platz, vostra semblanza (partiment amb Simon Doria)
(282,1c) Anc mais nuls hom non trais (cançó)
(282,1d) Ben meravilh del marques Moruel (sirventès; que també es pot atribuir a Luchetto Gattilusio)
(282,2) En chantar d'aquest segle fals (cançó religiosa)
(282,3) E mon fin cor regna tan fin' amors (cançó)
(282,4) Entre mon cor e me e mon saber (tençó fictícia entre el cor i el saber)
(282,5) Escur prim chantar e sotil (cançó en defensa del trobar leu)
(282,6) Estier mon grat mi fan dir vilanatge (sirventès contra Bonifaci II de Montferrat)
(282,7) Eu non chant ges per talan de chantar (planh per Luresana)
(282,8) Ges eu non vei com hom guidar si deia (sirventès)
(282,9) Ges non sui forzaç q'eu chan (cançó)
(282,10) Gloriosa sainta Maria (cançó religiosa mariana)
(282,11) Hom qe de domna se fegna (cobla)
(282,12) Joios d'amor farai de ioi senblan (cançó)
(282,12a = 201,4b) Lafranc, digatz vostre semblan (partiment amb un tal Guilhem)
(282,13) Lantelm, qui us onra ni us acuoill (sirventès en resposta a un de Lantelm 283,1 Lanfranc, qi·ls vostres fals diz coill)
(282,14) Na Guillelma, mant cavalier arratge (partiment amb Guilhelma de Rosers; en un cançoner va precedit d'una llarga razó^[2])
(282,15) N'Anric, no m'agrada ni m platz (sirventès)
(282,16) Non sai si m chant, pero eu n'ai voler (cançó)
(282,17) Oi, Maire, filla de Dieu (cançó religiosa mariana)
(282,18) Pensius de cor e marritz (cançó religiosa)
(282,18a = 258,1a) Per o car vos fegnetz de sotilment entendre (partiment amb Jacme Grils)
(282,19) Quant en bon luec fai flors bona semenza (cançó)
(282,20) Quant vei far bon fag plazentier (cançó de croada)
(282,21) Raimon Robin, eu vei que Dieus comenza (sirventès)
(282,21a = 436, 4) Segne 'n Lafranc, car es sobresabenz (tençó amb Simon Doria)
(282,21b = 436, 5) Segne 'n Lafranc, tant m'a sobrat amors (tençó amb Simon Doria)
(282,22) Seigne 'n Thomas, tan mi plai (sirventès)
(282,23) Si mos chanz fos de ioi ni de solatz (cançó de croada)
(282,24) Tan franc cors de dompn' ai trobat (cançó)
(282,25) Un avinen ris vi l'autrier (cançó)
(282,26) Un sirventes m'aduz tan vil razos (cobla)
(282,26a) ... (-anha) (sirventès del qual s'ha perdut el primer vers, de rima en -anha; també s'ha atribuït a Luchetto Gattilusio)

Referències

↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
↑ Vegeu-ne els detalls a l'article sobre Guilhelma de Rosers

Bibliografia

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1359-1369 [Comentari i publicació de la vida i de Aissi mueu mas chansos, amb traducció al castellà]
Giulio Bertoni, I trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Roma: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915], pàg. 94-100 i 316-383 per l'edició de les poesies

Edicions

F. Branciforti, Il canzoniere di Lanfranco Cigala, Florència, 1954 (Biblioteca dell'Archivium Romanicum 37),

Repertoris

Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Lanfranc Cigala és el número PC 282]
Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 337
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 311-313 [Reproducció de la vida i d'una razó, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]

Vegeu també

Llista de trobadors i trobairitz

Enllaços externs

[1] Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

[2] Vegeu-ne els detalls a l'article sobre Guilhelma de Rosers

[1]

[2]

Biografia
BnF ms. 854 fol. 91v; cançoner I
Naixement	dècada del 1200 Gènova (Itàlia)
Mort	1258 (48/58 anys)
Activitat
Ocupació	trobador, jutge, compositor, diplomàtic