Lapsus linguae és una locució llatina d'ús actual que significa "error involuntari" o "ensopegada inconscient en parlar".

Gramaticalment, està formada amb el nominatiu de lapsus,-us (error) i el genitiu de lingua,-ae (llengua). Si es tractés d'un error en escriure seria lapsus calami, (calamus,-i (ploma)).

Bibliografia

modifica
  • Bock, J. K. (1982). Toward a cognitive psychology of syntax. Psychological Review, 89, 1-47. (anglès)
  • Levelt, W. J. M. (1989). Speaking: From intention to articulation. Cambridge, MA: MIT Press. (anglès)
  • Yule, G.El Lenguaje. Tercera Edición. Páginas 165-166. (castellà)
  • Bunge, M. y Ardila, R. Filosofía de la Psicología. Páginas 263-264. (castellà)

Vegeu també

modifica