Larnax
Un larnax (plural larnakes; grec antic: λάρναξ, λάρνακες) era un tipus de petit taüt tancat com ara una caixa o cofre de cendres, que sovint s'utilitzava com a contenidor de restes humanes de l'antic Regne de Macedònia, ja sigui amb un cos -plegat sobre si mateix- o de les cendres després de la cremació.[1][2]
Els primers larnax van aparèixer a la civilització minoica durant l'edat del bronze grega, quan van prendre la forma de caixes rectangulars de ceràmica, dissenyats per imitar un cofre de fusta, potser per imitar els egipcis. Estaven ricament decorats amb dibuixos abstractes, pops, escenes de caça i rituals de culte. Posteriorment, també s'han trobat en la civilització micènica, on han aparegut temes com les desfilades de ploramorts. Durant l'últim període hel·lenístic, es van fer populars els larnax amb forma de petits sarcòfags de terracota, alguns dels quals van ser pintats en un estil similar als vasos grecs contemporanis.
En alguns casos especials, els larnakes es van arribar a fer amb materials preciosos, com el trobat a Vergina, al nord de Grècia, del segle iv aC, realitzat en or, amb el símbol del sol a la tapa (Sol de Vergina). La tomba on va ser trobat es creu que va pertànyer al rei Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran.[3]
Referències modifica
- ↑ Caro Bellido, 2008, p. 155.
- ↑ Fatás Cabeza i Borrás, 1993, p. 196.
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20160304191737/http://www.ksbuelach.ch/fach/as/aktuell/2000/04_vergina/verg_04.htm Vergina Goldene Larnax]». ksbuelach. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 gener 2017].
Bibliografia modifica
- Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería (en castellà). Cádiz: Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
- Fatás Cabeza, Guillermo; Borrás, Gonzalo. Diccionario de Términos de Arte (en castellà). Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3.