Las buenas hierbas

pel·lícula de 2010 dirigida per Maria Novaro

Las buenas hierbas és una pel·lícula mexicana del 2010 dirigida per María Novaro. Es va presentar en competició a la Festa del Cinema di Roma de 2010. El repartiment femení va guanyar col·lectivament el premi del jurat Marc'Aurelio a la millor actriu.[1]

Infotaula de pel·lículaLas buenas hierbas
Fitxa
DireccióMaría Novaro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMaría Novaro Modifica el valor a Wikidata
GuióMaría Novaro Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSantiago Chávez
Judith de León
FotografiaGerardo Barroso
MuntatgeSebastián Garza i María Novaro Modifica el valor a Wikidata
VestuariLeticia Palacios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraInstituto Mexicano de Cinematografía, Foprocine, Escuela Nacional de Artes Cinematográficas i Centro de Capacitación Cinematográfica Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 agost 2010 Modifica el valor a Wikidata
Durada117 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temamalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt1176931 Filmaffinity: 636853 Rottentomatoes: m/the_good_herbs_2011 Letterboxd: the-good-herbs TCM: 813352 TMDB.org: 108331 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Dalia, és una dona jove, separada i amb un nen, la mare de la qual, Lala, treballa al jardí botànic de Ciutat de Mèxic, dividint el seu temps entre la cura de les plantes i els estudis etnobotànics. Mare, filla i neta porten una vida despreocupada fins que Lala descobreix que té la malaltia d'Alzheimer. Conscient del destí que l'espera, Lala demana a Dalia que l’ajudi i li confia el coneixement de les plantes medicinals de la tradició precolombina, basat en l’antic Còdex Badiano. Comença així un viatge en la química de les plantes i les emocions humanes, que s’entrellaça amb el de l'existència diària de les dues protagonistes, que representa de manera realista i de mala gana la manifestació progressiva dels símptomes, la gravetat dels quals s'accentua cada vegada més, al tràgic epíleg.

Entre els personatges que acompanyen Dalia i Lala en aquest viatge destaca la figura de Blanquita, la veïna gran que viu amb el record i la presència sobrenatural de la seva neboda de quinze anys que va desaparèixer tràgicament anys abans, vincle metafòric entre el món de la vius i dels difunts.[2]

Repartiment modifica

Recepció modifica

A part de la Festa del Cinema di Roma,[3] també va participar en la selecció oficial del Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva[4] En la LIII edició dels Premis Ariel va guanyar el premi a la Millor coactuació femenina i als millors efectes visuals, i fou nominada a la millor actriu i a la millor direcció artística.[5] Al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana va guanyar el tercer premi Gran Coral a la millor pel·lícula.[6]

Referències modifica

Enllaços externs modifica