Las pirañas

pel·lícula de 1967 dirigida per Luis García Berlanga

Las pirañas, que també fou exhibida com La boutique, és una pel·lícula coproducció de l'Argentina i Espanya dirigida per Luis García Berlanga segons el seu propi guió escrit en col·laboració amb Rafael Azcona que es va estrenar el 19 d'octubre de 1967 i que va tenir com a protagonistes a Sonia Bruno, Rodolfo Bebán, Ana María Campoy i Osvaldo Miranda.[1]

Infotaula de pel·lículaLas pirañas
Fitxa
DireccióLuis García Berlanga Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCesáreo González Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióMaría Julia Bertotto Modifica el valor a Wikidata
GuióMaría Julia Bertotto Modifica el valor a Wikidata
MúsicaÁstor Piazzolla Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAmérico Hoss Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Luis Matesanz Modifica el valor a Wikidata
ProductoraArgentina Sono Film i Suevia Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1967 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0062129 Filmaffinity: 275304 Letterboxd: las-piranas Allmovie: v173291 TMDB.org: 252548 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Ricardo, home de negocis, té èxit amb les dones, es comporta com un «play-boy», de tal manera que la seva esposa, Carmen, a la qual a penes fa cas, no té més remei que buscar comprensió i ajuda en la seva pròpia mare, metgessa de professió. Aquesta li proposa que canviï i intenti provocar l'interès del seu marit inventant-se una greu malaltia que li causarà la mort en breu, amb la qual cosa Ricardo –que ja veu l'horitzó de la seva llibertat i la substanciosa herència– es dedica a acaronar-la i donar-li tots els capritxos. Mitjançant aquest pla i una lleugera infidelitat amb un amic, Carmen aconsegueix l'interès del seu marit. Tots dos entren en una dinàmica de jocs que acaba quan Ricardo s'assabenta que tot era un engany i que haurà de carregar amb la seva dona tota la vida. Llavors decideix preparar l'assassinat de Carmen per fuita de gas. Proveït d'una màscara antigàs exagerada, l'espera darrere de la porta del pis comú quan ella torna de passejar al gos. L'assassinat està perfectament planejat, però Carmen no troba la clau i ha de prémer el timbre, la qual cosa fa esclatar el gas.

Repartiment modifica

Comentarios modifica

El Heraldo del Cinematografista va escriure:

« ”Impossible rastrejar els talents narratius de Berlanga i Azcona. No hi ha una atmosfera ni defineix la distorsió negre-humorística dels personatges ni li dona la seva raó de ser en el temps (avui) i lloc (Buenos Aires) en què els hi situa”. »

A Correo de la Tarde va escriure C. R. Martí:

« ”Delicada comèdia de caràcter festiu…tot ben dit i exposat de manera gens vulgar, exclòs per complet el xaró i indolent”. »

Referències modifica

  1. La boutique al web del Museu Berlanga
  • Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001. 

Enllaços externs modifica