Latifundi

Latifundi (del llatí *latifundĭ*um)1 és una explotació agrària de grans dimensions. L'extensió necessària per a considerar una explotació latifundista depén del context: a Europa un latifundi pot tindre alguns centenars d'hectàrees. A Amèrica Llatina pot superar fàcilment les deu mil.

En termes de propietat, és equivalent a una gran propietat agrària; encara que no necessàriament propietat i explotació coincideixen: una explotació pot constituir-se amb diverses propietats de propietaris diferents (per arrendament, cooperativa o un altre tipus de cessió o associació) i una propietat pot estar dividida en diverses finques o parcel·les, així com ser explotada per diferents empresaris agrícoles, tant de manera directa (pel propietari, encara que donat la grandària necessàriament haurà de fer-lo mitjançant mà d'obra assalariada -jornalers-) o indirecta (per arrendataris).

En l'ús habitual del terme en l'època contemporània, molt carregat de trets pejoratius, s'entén als latifundis com caracteritzats per un ús ineficient dels recursos disponibles, encara que això no sempre resulta així, ja que també existeixen (a Amèrica Llatina, per exemple), explotacions de gran grandària que constitueixen models d'eficiència productiva. És necessari assenyalar que no sempre els conceptes d'explotació i propietat van de la mà: una explotació de gran grandària pot consistir de diverses propietats de diferents amos (ja siga per cooperativa, arrendament o una altra classe d'associació o cessió) pel que no es podria considerar com un vertader latifundi.

A part de l'extensió, existeixen altres elements característics del que es coneix com *latifundismo: baixos rendiments unitaris, utilització de la terra per davall del seu nivell de màxima explotació, baixa capitalització, baix nivell tecnològic, mà d'obra emprada en condicions precàries i, en conseqüència, amb baix nivell de vida. El *latifundismo ha sigut tradicionalment una font d'inestabilitat social, excepte en les àrees de nou desenvolupament (agricultura pionera) on escasseja la mà d'obra. Per a solucionar els problemes originats pels latifundis, s'han provat diverses fórmules, dependents del tipus de govern en el qual es trobaven: des del canvi d'estructura de la propietat (reforma agrària), amb expropiacions incloses, fins a la modernització de l'explotació (agricultura de mercat).

Els latifundis es van formar per causes històriques, especialment coincidint amb conquestes militars i colonitzacions (en la formació de l'Imperi de l'antiga Roma, en les invasions germàniques, en la Reconquesta espanyola, en la colonització europea d'Amèrica dels segles XVI-XVIII, etc.) o amb canvis polítics i socioeconòmics (en la *feudalización d'Europa oriental dels segles XIV al XVIII, en els *enclosures britànics dels segles XVIII i XIX, en la desamortització espanyola del segle XIX, en la col·lectivització de la propietat en la Unió Soviètica etc.).

Les característiques físiques del terreny (planes, valls, muntanyes) també van tindre molta importància en el desenvolupament o en la limitació del *latifundismo. Com a resulta obvi, el *latifundismo s'adapta millor a les zones de plana que a les de muntanya, on històricament sempre ha predominat el minifundisme per les pròpies dificultats que presenta el relleu.

ReferènciesModifica