Latxe
Els latxe eren un poble indígena, agrari a les terres altes del que ara és Colòmbia central, al nord del departament de Boyacá i a l'est del departament de Santander, principalment a la Província Gutiérrez i a la Província García Rovira.[1][2] Formaven part de la confederació Cocuy,[3] parlaven txibtxa i comerciaven principalment amb altres parlants txibtxa, com els muisques, guanes, pijaos i chitarero.[4] Intercanviaven sal, tèxtils i productes alimentaris.[4][5] Els latxe conreaven blat de moro, patata, quinoa i cotó, entre altres cultius.[6]
 | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
En el segle xviii Lucas Fernández de Piedrahita va escriure sobre el costum dels latxes de criar nens com si fossin nenes.[7][8] Quan una dona havia tingut cinc fills mascles seguits, sense tenir cap filla, el podien criar com si fos una nena, tant per la manera de vestir com pels costums que es consideraven propis de les nenes.[8]
El nom de Lache es conserva en un barrio de Bogotà conegut com Los Laches.[9]
Municipis pertanyents al territori latxe
modificaEls Lache habitaven les terres altes de l'est de Santander i el nord de Boyacá i una petita part del nord-oest de Casanare.[1][10][11]
| Nom | Departament | Altitud (m) centre urbà |
Mapa |
|---|---|---|---|
| Capitanejo | Santander | 1090 |  |
| Carcasí | Santander | 2080 |  |
| Cepitá | Santander | 3000 |  |
| Cerrito | Santander | 2220-4200 |  |
| Concepción | Santander | 2005 |  |
| Enciso | Santander | 1484 |  |
| Guaca | Santander | 2401 |  |
| Macaravita | Santander | 2320 |  |
| Málaga | Santander | 2235 |  |
| Molagavita | Santander | 2196 |  |
| San Andrés | Santander | 1617 |  |
| San José de Miranda | Santander | 2381 |  |
| San Miguel | Santander | 2200 |  |
| Chiscas | Boyacá | 2368 |  |
| Chita | Boyacá | 2964 |  |
| El Cocuy | Boyacá | 2750 |  |
| El Espino | Boyacá | 2128 |  |
| Guacamayas | Boyacá | 2296 |  |
| Jericó (shared with Muisca) |
Boyacá | 3100 |  |
| Panqueba | Boyacá | 2258 |  |
| La Salina | Casanare | 1400 |  |
| San Mateo | Boyacá | 2500 |  |
| La Uvita | Boyacá | 2700 |  |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 (castellà) Los Laches y Chitareros y sus caminos a la llegada de los españoles
- ↑ Rodríguez 1992
- ↑ Rueda, Carl Henrik Langebaek «Tres formas de acceso a recursos en territorio de la confederación del Cocuy, siglo XVI» (en castellà). Boletín Museo del Oro, 18, 1987, pàg. 29–45.
- ↑ 4,0 4,1 Rodríguez 1992
- ↑ Acuña Rodríguez, Blanca Ofelia «Territorio indígena de la sal en la Sierra Nevada del Cocuy. S. XVI» (en castellà). Historia y Espacio, 27, 2006. Arxivat de l'original el 2021-10-21 [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ Rodríguez 1996
- ↑ Trexler 1999
- ↑ 8,0 8,1 Tribín, Hugo Armando Sotomayor «Una reflexión histórico - antropológica sobre el maltrato infantil en Colombia (Segunda Parte)» (en castellà). Pediatria, 38, 2, juny 2003. Arxivat de l'original el 5 abril 2009.
- ↑ Triana y Antorveza, Humberto «Los Laches: Historia de un barrio bogotano» (en castellà). Boletín Cultural y Bibliográfico, 4, Diciembre 1961, pàg. 2024-2027 [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ (castellà) Lache people territories
- ↑ (castellà) Indigenous groups of Boyacá and surroundings - Banco de la República
Bibliografia
modifica- Rodríguez, José Vicente «Características Físicas de la Población Prehispánica de la Cordillera Oriental de Colombia: Implicaciones Etnogenéticas». Maguaré, 8, 1992, p. 7-45.
- Rodríguez, José Vicente. Dieta, Salud y Demografía Prehispánica en la Cordillera Oriental de Colombia: Mitos y Realidades Sobre el Bienestar Aborigen. Departamento de Antropología, Facultad Ciencias Humanas, Universidad Nacional de Colombia, Santafé de Bogotá, 1996.
- Trexler, Richard C. Sex and Conquest: Gendered Violence, Political Order, and the European Conquest of the Americas. Cornell University, 1999, p. 1-304. ISBN 9780801484827 [Consulta: 8 juliol 2016].
Bibliografia
modifica- Ariza, Gonzalo. Los Laches. Villegas Editores, 1952.
Enllaços externs
modifica- «La Coctelera: Realidades Colombianas - Historia y Geografía: Asi es Santander 3» (en castellà), 21-06-2003. Arxivat de l'original el 30 desembre 2005.