Viquipèdia

Laureà Pagarolas i Sabaté

historiador i arxiver català, especialista en la documentació notarial i els templers de les terres de l’Ebre
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Laureà Pagarolas i Sabaté (Vinyols i els Arcs, 11 d'octubre de 1956) és un historiador i arxiver català, especialista en la documentació notarial i els templers de les terres de l’Ebre. Ha estat director tècnic de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona des de 1988 fins a 2018.

Infotaula de personaLaureà Pagarolas i Sabaté

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Vinyols i els Arcs (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, arxiver, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra
Universitat Autònoma de Barcelona
Col·legi de Notaris de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona (1990). Ha estat Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, del Col·legi de Notaris de Catalunya (1988-2018), d’on ja era arxiver des de 1978. Ha coordinat la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols durant una vintena d’anys (1995-2015). I ha exercit una notable tasca docent en el camp de l’arxivística i la documentació notarial a diferents universitats catalanes, com ara la Universitat Pompeu Fabra (1997) o la Universitat Autònoma de Barcelona (2002-2005), i a diverses universitats espanyoles.[1]

Com a historiador i arxiver ha fet aportacions a la història del Camp de Tarragona i del Pallars, ha editat fonts medievals i ha estudiat institucions jurídiques catalanes. Però, sobretot, ha fet recerca sobre els ordes religiosomilitars, especialment els templers de les terres de l’Ebre, el notariat català i els arxius de protocols. El resultat d’aquesta tasca d’investigació i estudi són una vintena de llibres i nombrosos articles publicats en revistes científiques.[2]

Ha estat soci fundacional de l'Associació d’Arxivers de Catalunya (1985), vocal de la seva Junta Directiva (1989-1995) i integrant del Consell de Redacció de la publicació periòdica Lligall. Revista Catalana d’Arxivística (1989-2001).[cal citació] És membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l'Institut d’Estudis Catalans (1985), de la qual fou vocal de la Junta Directiva (1991-1992) i Secretari (1992-1993). Ha estat soci fundacional de l’Organització no Governamental Arxivers sense Fronteres (1998) i vocal del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2007-2021).[cal citació] El 2019 el Ministeri de Justícia li concedí la Creu Distingida de Primera Classe de l'Orde de Sant Raimon de Penyafort.[3] 

Premis i distincions modifica

  • (1983) Premi Antoni Pedrol Rius, atorgat pel Centre de Lectura de Reus.[cal citació]
  • (1984) Premi d’Assaig Vila de Cambrils, atorgat per l’Ajuntament de Cambrils.[cal citació]
  • (1991) Premi Francesc Carreras Candi, atorgat per la Fundació Salvador Vives i Casajuana.[cal citació]
  • (2019) Cruz Distinguida de 1ª Clase de la Orden de San Raimundo de Peñafort, concedida pel Ministeri de Justícia.[4]

Llibres [cal citació] modifica

  • Guia de Vinyols i els Arcs (Baix Camp), Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1982.
  • Història de l’antiga vila dels Arcs (Baix Camp). Segles XII-XV, Reus: Centre de Lectura, 1982.
  • L’aristocràcia al Baix Camp. El llinatge Torrell, Folc i Nicolau (1484-1984), Reus: Centre de Lectura, 1984
  • La Comanda del Temple de Tortosa: primer període (1148-1213), Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense, 1984.
  • Els Gimbernat i el Cambrils del segle XVIII, Cambrils: Ajuntament, 1985.
  • El Protocol del Notari Bonanat Rimentol (1351). Capibrevium notularum, 13 de juliol-24 d’octubre, 1351, Barcelona: Fundació Noguera, 1991.
  • Dietaris de la Generalitat de Catalunya, volum I, Anys 1411 a 1539, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994 (coautor).
  • El Col·legi de Notaris de Barcelona. Història de la seu d’una institució civil catalana, Barcelona: Il·lustre Col·legi de Notaris, 1995 (coautor).
  • Els templers de les terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l’abolició de l’Orde (1213-1312), Tarragona: Diputació, 1999, 2 vols.
  • Història de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Barcelona: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 2000.
  • L’Arxiu de la Corona d’Aragó. Un nou perfil per a l’Arxiu Reial de Barcelona, Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2003 (coautor).
  • Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització, Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2005 (coordinador i coautor).
  • Los archivos notariales. Qué son y cómo se tratan, Gijón: Ediciones Trea, 2007.
  • Manual d’arxivística i gestió documental, Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009 (coautor).
  • Els noms de lloc, cognoms i renoms de Vinyols i els Arcs, Vinyols i els Arcs: Ajuntament, 2009 (coautor).
  • Vinaixa. Passat i present, Vinaixa: Ajuntament; Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010 (coautor).
  • Els degans del Col·legi de Notaris de Catalunya (1862-2012). Cent cinquanta anys d’història de la corporació notarial catalana, Barcelona: Fundació Noguera; Col·legi de Notaris de Catalunya, 2012 (coautor).
  • Naens, un poble pallarès a les portes del Pirineu, Naens: Associació Cultural de Naens, 2014.
  • La Conca de Tremp, celler del Pirineu. Dos mil anys de vinya i vi, Barcelona: Bresca, 2017 (coautor).
  • Tremp desaparegut, Barcelona: Editorial Efadós, 2021 (coautor).

Referències modifica

  1. ↑ «La Notaria 2019/01 | Col·legi Notarial de Catalunya». [Consulta: 28 agost 2022].
  2. ↑ Pagarolas, Laureà «Els arxius de protocols». Lligall, 1, 1989, pàg. 53–63. ISSN: 1130-5398.
  3. ↑ «El Ministeri de Justícia condecora el soci de l’AAC Laureà Pagarolas». [Consulta: 28 agost 2022].
  4. ↑ Barcelona, UAB-Universitat Autònoma de. «El Ministeri de Justícia condecora a l’exprofessor Laureà Pagarolas». [Consulta: 28 agost 2022].

Bibliografia modifica

  • Merino, Olga, “Laureà Pagarolas, Director de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona”, El Periódico de Catalunya, contraportada Gent Corrent, 3 de febrer de 2014.
  • Purroy, Sandra, “Laureà Pagarolas i Sabaté, Director Tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona”, La Notaria. Revista del Col·legi de Notaris de Catalunya, 1-2019, p. 38-43.
  • “Condecoració del Ministeri de Justícia a Laureà Pagarolas”, El Replà, núm. 181 (desembre 2019), p. 11.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laureà_Pagarolas_i_Sabaté&oldid=33201467»