Laurent Joffrin
Laurent Mouchard (Vincennes, 30 de juny de 1952),[1][2] més conegut amb el pseudònim de Laurent Joffrin, és un periodista francès.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 juny 1952  (72 anys)Vincennes (França) | ||
| Director de publicació Libération | |||
| Director de redacció Libération | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París Collège Stanislas Centre de Formació de Periodistes | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista | ||
| Ocupador | Libération Le Nouvel Obs | ||
| Membre de | |||
| Participà en | |||
| 21 gener 2004 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 |
||
| Família | |||
| Pare | Jean-Pierre Mouchard | ||
Signatura  | |||
   
| |||
Trajectòria
modificaJoffrin és llicenciat en economia per l'Institut d'Estudis Polítics de París. El 1977, es va graduar pel Centre de formation des journalistes i es va unir a l'Agence France-Presse, que va deixar per participar en la creació d'un nou diari, Forum international.[3] El 1981 es va incorporar a la redacció de Libération.[4]
Col·laborà amb el setmanari Le Nouvel Observateur, del qual va ser-ne director editorial des del març de 2011 fins al març de 2014. Va ser el director editorial i de publicacions del diari Libération des del juliol de 2014 fins al juliol de 2020. Després va deixar la direcció del diari per entrar en política,[5] creant un moviment socialdemòcrata a partir d'una crida titulada «Engageons-nous».
Entre els primers 150 signants, hi ha diverses personalitats conegudes com a sociòlegs, investigadors, metges (Patrick Pelloux, Alain Touraine, Pap Ndiaye, Hervé Le Bras, Michel Wieviorka, Janine Mossuz-Lavau), periodistes (Laure Adler, Pierre Lescure), politòlegs (Géraldine Muhlmann), advocats (Mireille Delmas-Marty), Jean-Baptiste Soufron), artistes (Agnès Jaoui, Denis Podalydès, Benjamin Biolay, Juliette Gernez, Ariane Mnouchkine), alts càrrecs (Patrice Bergougnoux) i escriptores (Mazarine Pingeot, Hélène Cixous), amb la idea de «reactivar el reformisme d'esquerres a França».[6][7][8]
Joffrin s'ha manifestat a favor de la taxa Google i de la Llei Hadopi.[9][10]
Obra publicada
modifica- La Gauche en voie de disparition, Seuil, 1984 (ISBN 9782020069373)
- Coluche, c'est l'histoire d'un mec, amb Serge July i Jacques Lanzmann, Solar, 1986 (ISBN 9782263011245)
- Un coup de jeune, portrait d'une génération morale, Arléa, 1987 (ISBN 9782869590144)
- Mai 68, une histoire du mouvement, Seuil, 1988 (ISBN 2020101637)
- Cabu en Amérique, amb Jean-Claude Guillebaud, Seuil, 1990 (ISBN 2020122499)
- La Régression française, Seuil, 1992 (ISBN 9782020231077)
- La Gauche retrouvée, Seuil, 1994 (ISBN 9782020213622)
- Yougoslavie, suicide d'une nation, Mille et Une Nuits, 1995 (ISBN 9782842050276)
- Kosovo, la guerre du droit, suivi de Yougoslavie, suicide d'une nation, Mille et Une Nuits, 1999 (ISBN 9782842054175)
- Où est passée l'autorité?, amb Philippe Tesson, NiL éditions, 2000
- Les Batailles de Napoléon, Seuil, 2000 (ISBN 9782020289931)
- Le Gouvernement invisible, naissance d'une démocratie sans le peuple, Arléa, 2001 (ISBN 9782869595538)
- La Princesse oubliée, roman, Robèrt Laffont, 2002 (ISBN 9782221092996)
- C'était nous, roman, Robert Laffont, 2004 (ISBN 9782221101001)
- Les Grandes Batailles navales, de Salamine à Midway, Seuil, 2005 (ISBN 9782020498388)
- Histoire de la gauche caviar, Robert Laffont, 2006 (ISBN 9782221104859)
- La Gauche bécassine, Robert Laffont, 2007 (ISBN 9782221108895)
- Le roi est nu, Robert Laffont, 2008 (ISBN 9782221110867)
- Média-paranoïa, Seuil, 2009 (ISBN 9782020975421)
- La Grande histoire des codes secrets, Privé, 2009 (ISBN 9782350760827)
- Les Énigmes Kennedy, Omnibus, 2011 (ISBN 9782258084445)
- Le Réveil français, Stock, 2015 (ISBN 978-2-234-08026-3)
- Dans le sillage de l'invincible Armada, éditions Paulsen, 2018
- Le Roman de la France: De Vercingétorix à Mirabeau, Éditions Tallandier, 2019
Les aventures de Donatien Lachance, el detectiu de Napoleó
modifica- L'Énigme de la rue Saint Nicaise, Robert Laffont, 2010 (ISBN 9782221122242)
- Le Grand Complot, Robert Laffont, 2013 (ISBN 978-2-221-13070-4)
- L'Espion d'Austerlitz, Stock, 2014 (ISBN 9782234078123)
Referències
modifica- ↑ Henri Maler, Philippe Monti. «Le Premier pouvoir » : Analyse d'un non passage à l'antenne (2)». acrimed.org. Acrimed, 12-11-2004.
- ↑ «Communiqué de l'Internationale sardonique : “L'offensive d'hiver du parti de la presse et de l'argent”». acrimed.org. Acrimed, 31-12-2003.
- ↑ «L'actualité sur Laurent Joffrin par L'Obs» (en francès). L'Obs. [Consulta: 24 novembre 2017].
- ↑ « Laurent Joffrin, en terrain connu » Arxivat 2014-12-02 a Wayback Machine., Libération, 13 juny 2015.
- ↑ «Laurent Joffrin quitte la direction de "Libération" pour se lancer en politique». francetvinfo.fr, 16-07-2020.
- ↑ «L'ancien directeur de « Libération » Laurent Joffrin lance un nouveau mouvement social-démocrate» (en francès). Le Monde.fr, 20-07-2020 [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Lancement de l'appel "Engageons-nous" : "L'idée, c'est de relancer le réformisme de gauche en France" explique Laurent Joffrin» (en francès). Franceinfo, 20-07-2020. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Les signataires». Engageons-nous. [Consulta: 21 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Guillaume Champeau. «Après les FAI, le directeur de Libération veut maintenant faire payer Google». numerama.com. Numerama, 02-04-2010.
- ↑ Henri Maler. «Laurent Joffrin ne se contrôle plus : il contrôle le Net et la critique des médias». acrimed.org. Acrimed, 05-09-2012.