Lawrence Kohlberg

Lawrence Kohlberg (Bronxville, 25 d'octubre de 1927 - Winthrop, 19 de gener de 1987) fou un psicòleg nord-americà, professor a Harvard des de l'any 1968 fins a la seva mort l'any 1987, que dedicà la seva investigació a la recerca del procés evolutiu dins el desenvolupament moral i psicosocial. El seu pensament és deutor en molts aspectes del pensament de Piaget. Ha influït el pensament d'altres autors, com els estadis d'evolució espiritual de James Fowler.

Lawrence Kohlberg

Biografia
Naixement	25 octubre 1927 Bronxville (Nova York)
Mort	19 gener 1987 (59 anys) Winthrop (Massachusetts)
Causa de mort	suïcidi, ofegament
Formació	Universitat de Chicago Phillips Academy
Activitat
Camp de treball	Psicologia
Ocupació	psicòleg, filòsof, escriptor de no-ficció, acadèmic, educador
Ocupador	Universitat Harvard Universitat de Chicago
Obra
Obres destacables Lawrence Kohlberg's stages of moral development (en)

Els nivells de desenvolupament moral

Així, segons Lawrence Kohlberg, els éssers humans poden passar pels següents tres nivells de desenvolupament moral:

• Nivell Preconvencional. En aquest nivell encara no existeix una concepció clara dels conceptes de Bé o Mal. Per això considerarem bones les coses per les quals ens premien, i dolentes aquelles per les quals ens castiguen. Aquest nivell té dos estadis: Egocentrisme (els agents externs determinen què ha de fer-se o no, és el nivell màxim d'heteronomia moral) i Individualisme (s'assumeixen les normes si van en benefici propi).

• Nivell Convencional. En aquest nivell ja existeix una concepció del Bé i del Mal, però relacionada amb el concepte de grup. Considerem bo, allò que creiem que el grup accepta com a correcte. Aquest nivell té dos estadis: Gregarisme (actuem seguint el criteri del grup amb l'objectiu de ser acceptats per aquest) i Comunitarisme (seguim les normes perquè proporcionen un bé comú)

• Nivell Postconvencional. En aquest nivell la concepció del Bé o del Mal és la personal i pròpia. Aquest nivell té dos estadis: Relativisme (es considera que totes les visions i opinions són igualment acceptables) i Universalisme (Es considera que existeixen uns valors ètics universals que estan per sobre de les obligacions legals).

Segons Kohlberg, només un 5% de la població arriba al darrer estadi, quedant-se la major part de la població en nivells anteriors. Cada nivell pot dividir-se en dos estadis successius.

Dilema de Heinz

Per determinar en quin estadi es troba un individu, s'usen les respostes a l'anomenat dilema de Heinz. Aquest dilema planteja el següent cas: un home, Heinz, té la seva dona molt malalta, a punt de morir, i l'única medicina que la pot salvar és en mans d'un farmacèutic que la ven a un preu abusiu. L'home intenta aconseguir els diners o pactar amb el farmacèutic però davant la seva negativa, la roba. La pregunta és si ha fet ben fet o mal fet i per què.

Al primer estadi moral, marcat per l'obediència, els subjectes responen que no ha de robar perquè està mal fet i pot acabar a la presó o bé que pot fer-ho pel preu abusiu i perquè només roba allò que necessita. Al segon, marcat per l'interès propi i l'egoisme, les respostes tenen a veure amb els sentiments que tindrà Heinz si comet el robatori (por i pena a la presó però alegria per salvar la dona).

Al segon nivell, en un primer estadi es respon segons el rol social que adopta Heinz: ha de robar-la perquè és la seva dona (i ser un bon marit implica fer tot el possible per salvar-la) o no fer-ho perquè llavors esdevindria un lladre. Una segona fase fa èmfasi en la llei: robar està malament perquè és il·legal i si es comet un crim s'ha d'estar disposat a assumir-ne les conseqüències.

Posteriorment entren en joc valors més abstractes. En un cinquè estadi s'a·ludeix al dret a viure justificant l'acció i en contra el dret del farmacèutic a vendre la seva medicina, fruit del seu treball (es pot comprendre el robatori però no aprovar-ho). Al darrer estadi, on l'ètica es torna universal, es transcendeix el cas particular de Heinz per reflexionar en general: dret de la vida per sobre del dret de la propietat privada o bé, dret de totes les vides per igual.

Referències

• El pensament de Lawrence Kohlberg Arxivat 2008-03-31 a Wayback Machine.
• Fonts sobre el pensament de Lawrence Kohlberg Arxivat 2008-04-06 a Wayback Machine.
• Mestre, JV. Els Drets Humans. Editorial UOC, Barcelona 2006