Obre el menú principal

León Galindo de Vera

León Galindo de Vera (Barcelona, 28 de setembre de 1820[1]-Madrid, 12 d'abril de 1889)[2][1] va ser un jurista, polític, acadèmic i escriptor espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i diputat a Corts.

Infotaula de personaLeón Galindo de Vera
León Galindo de Vera.png
Biografia
Naixement 28 de setembre de 1820
Barcelona
Mort 12 d'abril de 1889(1889-04-12) (als 68 anys)
Madrid
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
11 de novembre de 1863 – 23 de juny de 1864
Districte Morella
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Jurista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Barcelona en 1820, va estudiar la carrera de Dret a la Universitat d'aquesta ciutat.[1] Més tard va treballar en els jutjats de Granollers i Llucena i, posteriorment, va obtenir un càrrec per oposició en el Ministeri de Gracia i Justícia.[1] Va ser amic d'Antoni Aparisi i Guijarro.[1] Col·laborà a publicacions com El Pensamiento de Valencia, La Regeneración, El Museo Universal, El Fénix,[2][1] Enciclopedia Española de Derecho y Administración, La Mujer Cristiana, La Unión i La Ilustración Católica.[2] Cecilio Alonso el va descriure com «un cronista anodí».[3] Defensor de l'Església catòlica, després de la Revolució de Setembre fou membre de l'Associació de Catòlics presidida pel Marquès de Viluma i s'adherí al carlisme. Durante la tercera guerra carlina va ser desterrat de Madrid per tenir un fill en l'exèrcit carlí del Nord.[4] Acabada la guerra es va dedicar fonamentalment a treballs jurídics i acadèmics.[1] Fou membre de la Reial Acadèmia Espanyola[1] —succeït per Benito Pérez Galdós en la cadira N—[3] i diputat a Corts[2][5] per Morella en 1863.[5][6]

Va ser autor d'obres com Los progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuetros códigos, desde que se romanceó el fuero juzgo hasta la sanción del Código penal que rige en España; Colección completa de leyes, reales decretos, reales órdenes, circulares y resoluciones referentes a la toma de razón de la propiedad inmueble y derechos reales en España desde 1839 hasta 1873, junt a Rafael de la Escosura y Escosura; Los comentarios a la ley hipotecaria, novament amb Escosura; El papa y Napoleón, fulletó escrit junt amb Antoni Aparisi i Guijarro; Los tres Orleans o Biografía de D. Antonio Aparisi y Guijarro,[1] entre d'altres.[1] [7][8] Va morir a Madrid el 12 d'abril de 1889.[1]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • Publicacions de León Galindo y Vera a la Biblioteca Virtual de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
  • Aquesta entrada és una obra derivada d'un article anònim de La Iberia («D. León Galindo de Vera»), del 13 d'abril de 1889, que entrà en el domini públic 80 anys després de la seva publicació, és a dir, l'1 de gener de 1970.


Premis i fites
Precedit per:
Salustiano de Olózaga Almandoz
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira N

1875-1889
Succeït per:
Benito Pérez Galdós