Le Bœuf sur le toit

ballet de Darius Milhaud

Le boeuf sur le toit (El bou sobre la teulada) és una composició de Darius Milhaud. Durant dos anys va viure a Rio de Janeiro i va quedar fascinat per la música brasilera tal com ho reflecteix part de les seves obres L'homme et son Desir (1918), Saudades do Brasil (1921), Scaramouche (1937), Danças de Jacaremirim (1945) o Le Globe Trotter (1957).

Infotaula de composicióLe boeuf sur le toit

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalLe Bœuf sur le toit Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalBallet
CompositorDarius Milhaud
LlibretistaJean Cocteau Modifica el valor a Wikidata
Creació1919 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1920 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 58[1]
Durada20'
Estrena
Estrena21 de febrer 1920
EscenariThéâtre des Champs-Élysées, París,
Musicbrainz: 41de9873-0134-4a58-a77d-1898596b12d3 Allmusic: mc0002360793 Modifica el valor a Wikidata

L'obra Le boeuf sur le toit, té forma rondó; el tema es repeteix quinze vegades i els temes intercalats són cançons populars brasileres que sonaven i es ballaven a Rio de Janeiro a principis del 1900. La peculiaritat de l'obra se centre en la politonalitat i la utilització de patrons rítmics derivats de la música popular de l'època al Brasil.

Història

modifica

Antecedents

modifica

El 1909, Milhaud va entrar al Conservatori de París on va ser deixeble de Berthelier, Leroux, Gedale, Dukas, D'Indy i Widor. Membre del Grup dels Sis, grup que va crear un nou estil d'entendre la música durant la primera meitat del segle xx, ja que a París es concentrava bona part dels intel·lectuals de tota classe d'art.

Milhaud i Brasil

modifica

El compositor va ser descartat per fer el servei militar.[2] Va fer amistat amb Henri Hoppenot, el Ministre d'Afers estrangers de França, el qual li oferix la possibilitat de treballar a l'Ambaixada Francesa al Brasil juntament amb Paul Claudel, a qui Milhaud ja havia musicat alguns poemes. No s'hi va estar gaire, des de 1917 fins al 1919. Va ser a la tonada quan va escriure Le boeuf sur le toit, tot i que l'obra no va ser estrenada fins al 1920. Aquesta estada a Brasil va influenciar tota l'obra de Milhaud. Quan Milhaud tenia 60 anys va tornar a fer un viatge a Brasil.

Sobre Le boeuf sur le toit

modifica

O Boi no Telhado

modifica

Un ritme irresistible, una història burlesca sobre els amants joves de la gent de certa edat; una història a ritme de tango en l'ambient de carnaval de Rio de Janeiro. El nom de la cançó era O boi no telhado un tango de José Monteiro de sobrenom Zé Boiadero.[3] Aquesta és la cançó que va sentir Milhaud a Brasil i la que va utilitzar per Le boeuf sur le toit.

Poetes, músics, compositors i festa

modifica

Milhaud tenia relació amb poetes, músics i molts dels artistes de principis del segle xx. Tots aquests artistes tenien per costum relacionar-se de manera habitual en bars i feien petites mostres del seu art; pintures, poemes, música i filosofia. La Gaya,[4] propietat de Louis Moysés (que posteriorment serà Boeuf sur le Toit [5] actualment encara obert) era un bar on músics d'arreu feien mostra del seu art i en especial del jazz. Va ser aquí on Jean Cocteau i Milhaud coincidien molt sovint amb el Grup dels sis.

Un trio magnífic

modifica

Darius Milhaud va parlar amb el seu amic Jean Cocteau i li va explicar que Le boeuf sur le toit podria ser una obra per una pel·lícula de Charles Chaplin anomenada Cinema Simphonie [5] i que a més podia ser interpretada per una orquestra clàssica, una banda reduïda o piano segons el pressupost. Cocteau però, li va fer un llibret i li va proposar fer un Ballet-Pantomima. A l'escenografia la va fer Raoul Dufy.

Personatges

modifica

Per representar l'obra van decidir contractar els germans Fratellini, uns pallassos[6] del Circ Medráno. Els actors duien unes màscares en el cap quasi com formant part de l'escenari com sovint Cocteau feia a les seves obres.[7]

Instrumentació

modifica

La instrumentació consta de:

  • Dues flautes, una piccolo doblada
  • Un oboè
  • Dos clarinets en Bb
  • Un fagot
  • Dos trompes en F
  • Dos trompetes en C
  • Un trombó
  • Dos violins
  • Cellos
  • Contrabaixos
  • Un percussionista: Guiro, tambourine, bombo, plats

Estructura

modifica
Estructura i correspondència amb el ballet[8]
Número de Melodia Secció Compositor Tonalitat Personatge
Secció 1
Rondó 1 Darius Milhaud Do Major Cambrer
1 Sao Paolo Futuro - A (maxixe curtindo; 1914) Marcelo Tupinambá do menor Entrada dels Negres
1 Sao Paolo Futuro - B Mib Major
Rondó 2 Darius Milhaud Mib Major
2 Viola Cantadeira - B ((tanguinho/canção sertaneja; 1917) Marcelo Tupinambá mi menor Entrada de les dones
2 Viola Cantadeira - A Solb Major
Rondó 3 Darius Milhaud Solb Major
3 Amor Avacalhado - A (tango;1918) João de Souza Lima, Xon-Xon fa# menor Entrada dels Homes
4 O Matuto - B (cateretê/canção cearense; 1918) Marcelo Tupinambá
5 O Boi no Telhado - A (tango; 1918) José Monteiro (Zé Boiadêro)
Rondo 4 Darius Milhaud La Major
6 Ferramenta - A (tango; 1905) Ernesto Nazareth La Major
7 Olh’ Abacaxi! - A (samba; 1918) F. Soriano Robert Sol Major
Secció 2
Rondo 5 Darius Milhaud
8 Gaúcho - A (corta-jaca; 1895) Chiquinha Gonzaga sol menor Caiguda del Negre
9 Flor do Abacate - A (polka; 1915) Álvaro Sandim Sib Major Dansa d'apostar
Rondo 6 Darius Milhaud Sib Major
10 Tristeza de Caboclo - A, B (tanguinho; 1919) Marcelo Tupinambá sib menor Tango de dues Dones
11 Maricota, Sai da Chuva - A (tanguinho; 1917) Marcelo Tupinambá Reb Major Sirena de Policia
Rondo 7 Darius Milhaud Reb Major
12 Carioca - A (tango; 1913)

Escovado - A

Ernesto Nazareth do# menor Entrada del Policia
13 Carioca - A (tango; 1913)

Escovado - A

Ernesto Nazareth Mi Major
Rondo 8 Darius Milhaud Mi Major
6 Ferramenta - A Ernesto Nazareth Mi Major
14 Vals Ball del Policia
Secció 3
Rondo 9 Darius Milhaud Re Major Mort del Policia
15 “La Mort du Policeman” re menor
16 “Tanguinho meio choro”
17 Caboca di Caxangá (canção; 1913) Catulo da Paixão Cearense Fa Major Dansa Negrillón
18 Vamo Maruca, Vamo - B (samba; 1918) Juca Castro
Rondo 10 Darius Milhaud Fa Major
5 O Matuto - A Marcelo Tupinambá fa menor Ball de Salomé
17 Caboca di Caxangá Catulo da Paixão Cearense
19 A Mulher do Bode - A (polka-tango; 1918) Oswaldo Cardoso de Menezes Ab Major
20 Urubu Subiu - A (desafio sertanejo; 1917)
18 Vamo Maruca, Vamo-A Juca Castro
Rondo 11 Darius Milhaud Ab Major
21 Tango Brasileiro - B (1890) Alexandre Levy sol# menor
22 Que Sodade! (cena sertaneja; 1918) Marcelo Tupinambá Si major Sortida
Rondo 12 Darius Milhaud Si Major
23 Seu Amaro Quer - A (tango carnavalesco; 1918) F. Soriano Robert La Major
24 Sertanejo - C, A (tango/batuque-dança brasileira; 1919) Carlos Pagliuchi
25 Para Todos - A (samba carnavalesco; 1919) Eduardo Souto
Resum
Rondo 13 Darius Milhaud La Major
1 Sao Paulo -A Marcelo Tupinambá la menor Resurrecció del Policia
26 Galhofeira (No. 4 in Quatro peças líricas, op. 13; 1894) Alberto Nepomuceno
1 Sao Paulo Futuro - B Marcelo Tupinambá Do Major
Rondo 14 Darius Milhaud Do Major
27 Sou Batuta - Intro (tanguinho; 1919) Marcelo Tupinambá Do Major
21 Tango Brasileiro - A Alexandre Levy
Coda
Rondo 15 Darius Milhaud Do Major El Cambrer i l'addicció
28 Apanhei-te, Cavaquinho (polka; 1915) Ernesto Nazareth
21 Tango Brasileiro - A Alexandre Levy Do Major

Referències

modifica
  1. Le Bœuf sur le toit: Partitura lliure a l'IMSLP.
  2. Milhaud, Darius. Notes Without Music: An Autobiography (en anglesa). 1970a ed.. Da Capo Press, p. 355. ISBN 0306715651. 
  3. «Foto O boi no telhado Ze Bordero».
  4. Wiiliams, James S. Jean Cocteau. Reaktion Books Ltd. London: Reaktion Books Ltd, 2008. ISBN ISBN 9781861893543. 
  5. 5,0 5,1 «Restaurant Boeuf sur le toit». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 2 abril 2015].
  6. «Personatges». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 2 abril 2015].
  7. Ballesteros, Antonio. La estètica de la transgresión. Revisiones Críticas del teatro de vanguarda. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2000. ISBN 84-8427-026-2. 
  8. «Article de la revista Latin American Music Review» (en anglès), 22-03-2002. Arxivat de l'original el 2012-11-05. [Consulta: 12 febrer 2015].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica