Le Diable noir (pel·lícula de 1905)

Le Diable noir és un curtmetratge mut francès de 1905 dirigida per Georges Méliès. Va ser estrenat per la Star Film Company de Méliès i està numerat del 683 al 685 als seus catàlegs.[1]

Infotaula de pel·lículaLe Diable noir

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStar Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1905 Modifica el valor a Wikidata
Durada4 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0215575 FilmAffinity: 856257 Letterboxd: the-black-imp TCM: 761838 TMDB.org: 44342 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Un diablr màgic entremaliat salta per dins d'una habitació d'hotel, saltant del llit a la taula i després, de la cadira a un sofà car. Arriba un resident respectable acompanyat per la patrona i el seu marit, i en poc temps comencen a passar coses estranyes. Els mobles es mouen màgicament d'un lloc a un altre i fins i tot desapareixen completament davant dels seus ulls. Al final, el maliciós dimoni es materialitza davant els convidats sorpresos, provocant un gran xoc emocional.

Producció

modifica

Méliès apareix a la pel·lícula com el conviday distingiy de l'hotel. Els efectes especials inclouen tècniques de pirotècnia així com molts escamoteigs; hi ha 61 escamoteigs només en la seqüència de cadira mòbil.[2]

L'estudi del llibre de John Frazer de 1979 sobre Méliès i una guia de l'obra de Méliès de 1981 del Centre national de la cinématographie, tots dos dediquen seccions a Le Diable noir. Els compiladors d'aquest últim llibre informen que semblen existir dues versions diferents de la pel·lícula: la còpia vista per a la seva anàlisi difereix del resum de Frazer en l'esquema argumental, i fins i tot en el nombre de cadires que estan implicades en la seqüència de cadira.[2]

En un article d'abril de 1979 a Cahiers du cinema la directora de cinema Marie-Christine Questerbert va descriure Le Diable noir com un exemple clàssic de la manera de Méliès d'evocar el desordre, creant proliferació a partir de motius visuals simples.[2]

Referències

modifica
  1. Malthête, Jacques & Mannoni, Laurent (2008), L'oeuvre de Georges Méliès, Paris: Éditions de La Martinière, p. 349, ISBN 9782732437323
  2. 2,0 2,1 2,2 Essai de reconstitution du catalogue français de la Star-Film; suivi d'une analyse catalographique des films de Georges Méliès recensés en France, Bois d'Arcy: Service des archives du film du Centre national de la cinématographie, 1981, pàg. 215–216, ISBN 2903053073

Enllaços externs

modifica