Le Grand Chemin és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Loup Hubert, estrenada el 1987, lliurement inspirada en la infància del seu director.

Infotaula de pel·lículaLe Grand Chemin
Fitxa
DireccióJean-Loup Hubert Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFarid Chaouche (en) Tradueix i Jean-François Lepetit Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióThierry Flamand Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Loup Hubert Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soBernard Aubouy Modifica el valor a Wikidata
FotografiaClaude Lecomte Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRaymonde Guyot Modifica el valor a Wikidata
VestuariAnnick François (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMiramax Films, Sonet Film i Dianafilmi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 març 1987 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min i 104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLoira Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0093111 Filmaffinity: 846235 Allocine: 592 Rottentomatoes: m/le_grand_chemin Letterboxd: the-grand-highway Allmovie: v126966 TCM: 76797 TMDB.org: 60797 Modifica el valor a Wikidata

Durant la 13a cerimònia dels César, la pel·lícula va guanyar el César al millor actor per Richard Bohringer i el del César a la millor actriu per a Anémone.

Sinopsi

modifica

Estiu 1959. Claire, una jove mare embarassada abandonada pel seu marit, confia el seu fill Louis de 9 anys a la seva amiga d'infància Marcelle que viu a Rouans, un petit poble a l'oest de Nantes, abans de tornar a París per donar a llum.

Al principi reticent i trist, el jove parisenc descobreix ràpidament la vida al camp gràcies a Martine, el seu primer amor, una veïna entremaliada i descarada: junts fan les mil i una. Martine presenta en Louis les seves bromes i jocs.

A poc a poc, en Louis també agafa afició al Pelo, el marit de la Marcelle, però nota tensions en la seva relació: el Pelo beu molt i la Marcelle no sembla gaire contenta. Quan veu aquest darrer visitant una tomba al cementiri, Louis descobreix que Marcelle i Pelo han quedat marcats per la pèrdua del seu fill, Jean-Pierre, que va néixer mort deu anys abans.

Finalment, la presència del jove els permetrà fer un nou començament.[1]

Distribució

modifica

Producció

modifica
  • * Mentre dirigia Sanguine, un projecte abandonat dues setmanes abans del rodatge, Jean-Loup Hubert es va aïllar a la seva casa de camp per sortir, un mes després, amb l'escenari de Le Grand Chemin.
  • Aquesta pel·lícula es va rodar íntegrament a Rouans a Loira Atlàntic, França.[2]
  • Un remake nord-americà d'aquesta pel·lícula es farà l'any 1991 sota el títol de Paradise, amb Elijah Wood, Don Johnson i Melanie Griffith.
  • La pel·lícula té lloc l'any 1959, però en una escena amb els dos nens al cementiri, una tomba diu "GODARD 1888-1970".
  • La parella Lucas havia de ser interpretada per Coluche i Josiane Balasko, però Coluche va morir un mes abans de començar el rodatge.

Distincions

modifica

A la 13a cerimònia dels César de 1988[3] fou nominada a les categories de millor pel·lícula, millor director i guionista per Jean- Loup Hubert i millor muntatge per Raymonde Guyot, i va buanyar el César al millor actor (Richard Bohringer) i el César a la millor actriu (Anémone. També fou nominada al Premi del National Board of Review a la millor pel·lícula estrangera[4]

Discografia

modifica
  • Publicada originalment en CD per Milan, la banda sonora de la pel·lícula Le Grand Chemin composta per Georges Granier va ser reeditat per Disques Cinémusique el 2013.[5]

Notes i referències

modifica
  1. «Le Grand Chemin». www.cinema-francais.fr.
  2. James, Caryn «Film: 'The Grand Highway,' Childhood in France». , 22-01-1988.
  3. «Palmarès 1988 – 13 ème cérémonie des César». Académie des César, 2016. Arxivat de l'original el 15 de gener 2012. [Consulta: 28 December 2016].
  4. «1988 Award Winners». National Board of Review of Motion Pictures, 2016. [Consulta: 28 December 2016].
  5. «Le spécialiste de la musique de film au Canada». Disques Cinémusique, 2016.

Enllaços externs

modifica