Quin Nadal!

pel·lícula de 1982 dirigida per Jean-Marie Poiré
(S'ha redirigit des de: Le Père Noël est une ordure)


Quin Nadal! (traducció original: Le père Noël est une ordure) és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Marie Poiré i estrenada al cinema el  1982. Interpretat pel grup del Splendid, aquesta pel·lícula és una adaptació de la seva obra de teatre homònima creada l'any 1979. Ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaQuin Nadal!
Santa Claus Is a Stinker

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Marie Poiré
Protagonistes
ProduccióYves Rousset-Rouard Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Marie Poiré, Josiane Balasko, Marie-Anne Chazel, Christian Clavier, Gérard Jugnot, Thierry Lhermitte i Bruno Moynot Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVladimir Cosma Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRobert Alazraki Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCatherine Kelber Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1982
Durada87 minuts
Idioma originalFrancès
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació$10,287,758[1]
Descripció
Gènereburlesc, cinema nadalenc, cinema LGBT i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0084555 Filmaffinity: 981071 Allocine: 4478 Rottentomatoes: m/le-pere-noel-est-une-orduresanta-claus-is-a-louse Letterboxd: santa-claus-is-a-stinker Allmovie: v151664 TCM: 482058 TMDB.org: 14645 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Vespre de Nadal burlesc on, en la guàrdia telefònica parisenca de SOS Angoixa Amistat, uns voluntaris són pertorbats per l'arribada de personatges marginals i embogits, que provoquen catàstrofes en cadena.

Al fil de la tarda, Pierre Mortez i Thérèse reben un rere l'altre la visita: el seu veí bulgar, el Sr. Preskovitch, que els presenta especialitats gastronòmiques del seu país totes també infectes, unes més que les altres, de Katia, un travesti homosexual desesperat, de Josette, la «petita protegida» de Thérèse així com de Félix, promès miserable de Josette (individu violent al si de la parella i lladre empedreït) disfressat de Pare Noel, sense oblidar la Sra. Musquin atrapada en l'ascensor dues vegades i les recurrents telefonades de l'obsés que no es veu mai. Quan tot sembla tornar a la normalitat, Josette, per buidar la pistola de Félix i deixar-lo inofensiu, abat desafortunadament el reparador del ascensor.

Josette i Félix el cadàver a trossos i els embalen com a regals. A continuació van al zoo per tirar els trossos de carn en les gàbies dels animals carnívors.[3]

Repartiment modifica

  • Anémone : Thérèse de Monsou
  • Thierry Lhermitte : Pierre Mortez
  • Marie-Anne Chazel : Josette, 
  • Gérard Jugnot : Félix, marit de Josette, 
  • Christian Clavier : Jean-Jacques 
  • Josiane Balasko : Marie-Ange Musquin
  • Bruno Moynot : Zadko Preskovitch
  • Jacques François : el farmaceutic
  • Martin Lamotte : senyor Leblé
  • Michel Blanc : l'obsés sexual al telèfon
  • Clara Magnin : madame Leblé, dona del veí descontent
  • Jean-Pierre Clami : el pare descontent 
  • Jean-Claude Bouillaud : el pare de Katia
  • Jeannette Batti
  • François Rostain
  • Roger Mabilat
  • Jacques Frantz : L'home que salva vides
  • Jacques Diguessis 
  • Suzanne Berthois
  • Bhime Souaré
  • Josy Lafont : la mare de Katia
  • Gérard Thirion

Gènesi modifica

A la continuació de l'èxit de la peça homònima, Yves Rousset-Rouard llança la idea d'una adaptació cinematogràfica, amb Jean-Marie Poiré a la direcció. Jean-Marie Poiré ha retrobat la tropa per Josiane Balasko, amb qui havia rodat la seva primera pel·lícula, Les Petits Câlins, el 1977, i Els homes prefereixen les grosses l'any 1981.[4] El realitzador ha arribat amb la intenció de fer « una verdadera pel·lícula », de « marxar en una altra lògica ». Segons ell, el final de l'obra era « molt molt dolenta » i « es va embalar en una espècie de caricaturitza de gran guignol ».[5]

Producció modifica

Guió modifica

En la primera versió del guió, Thérèse i Pierre sortien del zoo i anaven a una església per confessar-se a un sacerdot, que hauria estat interpretat per Michel Blanc. Terroritzat, el sacerdot denunciava les activitats de la banda a la policia. La pel·lícula s'hauria acabat amb una foto dels protagonistes en el box dels acusats a la portada d'un periòdic.[6]

Referències modifica

  1. «Le père noel est une ordure (1982)». JP Box Office. [Consulta: 25 agost 1982].
  2. esadir.cat. Quin Nadal!. esadir.cat. 
  3. «Le père Noël est une ordure». The New York Times.
  4. Secrets de tournage - Jean-Marie Poiré
  5. DVD Le père Noël est une ordure, studio Canal.
  6. «« Le Père Noël est une ordure »». Eighties.fr. Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 8 març 2014].