Le Savant et le Chimpanzé
Le Savant et le Chimpanzé és un curtmetratge mut de comèdia francès del 1900 dirigit per Georges Méliès.
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Georges Méliès |
| Protagonistes | |
| Productora | Star Film Company |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1900 |
| Durada | 1 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema mut |
    | |
Trama
modificaEn una casa de dos pisos (el disseny de la secció transversal del conjunt permet a l'espectador veure els dos nivells), un metge està estudiant un mico engabiat. Quan el metge marxa un moment, el mico s'escapa de la gàbia i comença a fer estralls als dos pisos. La cua del mico es desprèn i adquireix vida pròpia, enganxant-se al nas del metge. Tant el metge com una mestressa corren per intentar restablir l'ordre, però el mico continua bolcant els mobles i arrenca la faldilla de la mestressa, deixant-la amb els seus pantalettes. Quan acaba el curtmetratge, tota la casa està en ruines.
Producció i llançament
modificaEl mateix Méliès fa de metge.[1] El conjunt de dos pisos es va reutilitzar més tard el mateix any a La Maison tranquille, en què Méliès interpreta un dels inquilins.[1]
La pel·lícula va ser estrenada per la Star Film Company de Méliès i té el número 317 dels seus catàlegs, on es va anunciar com a scène comique.[1]
Recepció
modificaEn una anàlisi comparativa de la història del cinema i els videojocs, Manuel Garin Boronat assenyala que les imatges de la pel·lícula prefiguran l'acció multinivell del joc de Nintendo Donkey Kong (1981).[2] Rae Beth Gordon, en un estudi de la patologia a l'obra de Méliès, comenta que la pel·lícula, amb el seu antic mico provocant un comportament igualment antic d'un humà, evoca temes de l'evolució i de la "tendència de la humanitat a imitar allò que veiem" (tendance de singer ce qu'on voit).[3] Gordon també assenyala que els micos apareixen en diverses altres pel·lícules de Méliès, és a dir incloent Les Quatre Cents Farces du diable; els seus papers en aquestes pel·lícules, com a imitadors i portadors del caos, s'assemblen molt a les funcions similars dels imps i dimoniss en moltes de les comèdies de Méliès .[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Malthête, Jacques & Mannoni, Laurent (2008), L'oeuvre de Georges Méliès, Paris: Éditions de La Martinière, p. 112, ISBN 978-2-7324-3732-3
- ↑ Garin Boronat, Manuel (2012), "Audiovisual comparado. Aprender y enseñar historia del cine a través de los videojuegos", in Salgado Santamaría, Carmen, Sistemas docentes en el EEES, Madrid: Vision Libros, p. 308, ISBN 9788490116173
- ↑ 3,0 3,1 Gordon, Rae Beth (1997), "Les pathologies de la vue et du mouvement dans les films de Méliès", in Malthête, Jacques & Marie, Michel, Georges Méliès, l'illusionniste fin de siècle?: actes du colloque de Cerisy-la-Salle, 13–22 août 1996, Paris: Presses de la Sorbonne nouvelle, p. 282, ISBN 9782878541403
