Le fond de l'air est rouge

pel·lícula de 1977 dirigida per Chris Marker

Le fond de l'air est rouge (traduïble com a «El fons de l'aire és roig») és una pel·lícula d'assaig francesa de Chris Marker de 1977. Se centra en l'agitació política global de les dècades del 1960 i 1970, inclòs l'ascens de la Nova Esquerra a França i el desenvolupament dels moviments socialistes a l'Amèrica Llatina.[1] Utilitzant la imatge del Gat de Cheshire de Lewis Carroll, el títol de la pel·lícula evoca una dissonància entre la promesa d'una revolució socialista global (el somriure) i la seva manca de concreció real.[2]

Infotaula de pel·lículaLe fond de l'air est rouge
Fitxa
DireccióChris Marker Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuciano Berio Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1977 Modifica el valor a Wikidata
Durada240 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàNo No
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatMaig francès, anys 68, Douglas Bravo, Larry Bensky, Fidel Castro Ruz, Georges Marchais i Salvador Allende Gossens Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0076042 Filmaffinity: 165542 Allocine: 3620 Rottentomatoes: m/a_grin_without_a_cat Letterboxd: a-grin-without-a-cat Allmovie: v146758 TCM: 484652 Metacritic: movie/grin-without-a-cat TV.com: movies/grin-without-a-cat TMDB.org: 53197 Modifica el valor a Wikidata

El títol també és un joc de paraules: l'expressió original en francès és le fond de l'air est frais,[3] Chris Marker va substituir l'última paraula, frais («fresc»), per rouge («roig»).

Argument modifica

La pel·lícula inclou entrevistes a líders comunistes francesos, estudiants i sociòlegs. La Primavera de Praga de 1968 apareix amb imatges d'un discurs de Fidel Castro en què explica el seu suport polític a la invasió soviètica de Txecoslovàquia mentre qüestiona la legalitat de l'acció. Altres seccions tracten de la Guerra del Vietnam, la guerra de guerrilles a Bolívia, l'ascens de Salvador Allende a Xile, l'enverinament de Minamata al Japó i l'escàndol Watergate als Estats Units d'Amèrica (EUA). Tanmateix, hi ha moltes referències subtils als gats al llarg de la pel·lícula, així com breus plans d'ossos rentadors.

La pel·lícula es va estrenar a l'Estat francès el 23 de novembre de 1977 amb una durada de quatre hores. Es va estrenar amb el subtítol de Scènes de la Troisième Guerre mondiale (1967-1977). Va ser reeditada per Marker el 1993 i es va reduir a dues parts d'una hora i mitja cadascuna, la primera titulada Les Mains fragiles i la segona titulada Les Mains coupées.[2] La pel·lícula es va estrenar als cinemes dels EUA el 2002.[4]

Referències modifica

  1. Paredes, Israel. «El fondo del aire es rojo - Mayo del 68» (en castellà). Cinedivergente.com, 23-05-2018. [Consulta: 13 març 2022].
  2. 2,0 2,1 Sterritt, David «Còpia arxivada». Cineaste, 34, 4, 2009. Arxivat de l'original el 2011-09-28 [Consulta: 31 juliol 2011].
  3. «Traduction le fond de l'air est frais en Anglais | Dictionnaire Français-Anglais | Reverso».
  4. Hoberman, J. «Almost Heroes». The Village Voice, 30-04-2002. Arxivat de l'original el 2012-10-22. [Consulta: 31 juliol 2011].