Lecànide
Una lecànide (o lekànide)[1] és un atuell en forma de copa baixa, amb peu d'anella i dues anses horitzontals sobre la vora, que es modelava per a acollir la tapadora, amb la qual formava una paret contínua.[2][3] Per la forma es relaciona amb la lècana, que és un bol obert per a cuinar.
La lecànide s'emprava com a joier i got de lacrimatori per a ungüents. Així, se n'ha documentat l'ús en ritus de matrimoni grec[4] formant part del dot que el pare donava a la núvia. Llucià de Samòsata descriu una lecànide d'argent entre els objectes d'una dona.
Després d'alguns precedents d'estil geomètric, la forma se'n va definir en la segona meitat del segle vi abans de la nostra era, i esdevingué freqüent en l'època de la ceràmica de figures vermelles. Els exemplars de l'època de la ceràmica de figures negres solien fer-se sense tapadora, mentre que les de figures roges estan típicament dotades de tapadora decorada. Amb el temps, les tapadores, cupulars, es van anar aplanant i formaren un angle recte amb la superfície superior i les parets verticals. També incorporaren una empunyadura que, si era prou àmplia, servia de peu per a la tapadora en posició invertida, que podia emprar-se de contenidor. En aquestes lecànides reversibles la decoració es limita a frisos animalístics, mentre que normalment era de tema nupcial. Les imatges podien prosseguir per les parets del contenidor sense final.
En l'Erotes de Llucià de Samòsata es descriuen lecànides d'argent entre els recipients de bany de les dones.[5]
Bibliografia
modifica- Brian A. Sparkes; Lucy Talcott; Gisela M. A. Richter, The Athenian Agora, volum 12 Black and Plain Pottery of the 6th, 5th and 4th Centuries B.C., 1970, The American School of Classical Studies at Athens, pg. 197 [1].
- Mary B. Moore, Attic Xarxa-Figured and White-Ground Pottery, The Athenian Agora, volum 30, 1997, pgs. 54-55, The American School of Classical Studies at Athens [2].
- Robert Manuel Cook, Greek Painted Pottery, London - Nova York, Routledge, 1997, p. 229 ISBN 0415138604, Cook, 1997.
- Andrew J. Clark; Maya Elston; Mary Louise Hart, Understanding Greek vases : a guide to terms, styles, and techniques, Los Angeles, The J. Paul Getty museum, 2002, p. 112, ISBN 0892365994, Clark, Eston e Hart 2002.
Referències
modifica- ↑ Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería (en espanyol). Cadis: Agrija Ediciones, 2008, p. 157. ISBN 84-96191-07-9.
- ↑ Carmen Padilla Montoya, Equipo Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionario de materiales cerámicos (en espanyol). Madrid: Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones, 2002. ISBN 8436936388.
- ↑ «Perseus Encyclopedia, Labax, Lekanis». [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ Powers, Jennifer. "Ancient Weddings". Classics Technology Center. AbleMedia. Retrieved November 28, 2011. Font citada en: Marriage in ancient Greece.
- ↑ «Lekane» (en anglés). Perseus Encyclopedia. [Consulta: 24 febrer 2019].