Lempira (cacic lenca)
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lempira (1499? - 1537) fou un cacic del poble lenca que va lluitar contra els espanyols durant la dècada de 1530.
  | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1499 | ||||
| Mort | c. 1537 (37/38 anys) Cerro Congolón (en)  | ||||
| Causa de mort | Pena de mort | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | guerrer | ||||
Lempira ("senyor de la muntanya", en lenca) va ser comissionat pel cacic Entepica, per tal que organitzés la resistència a la penetració espanyola. El 1537, tenint com a base d'operacions el puig de Cerquín, es va aliar amb el subgrup lenca dels cares; i va reunir un exèrcit de prop de 30.000 soldats, procedents de 200 pobles. El seu exemple va servir per tal que altres grups s'alcessin també en armes a la vall de Comayagua, a la regió que avui dia es coneix com el departament de Lempira, a Hondures. Els intents espanyols per derrotar-lo, dirigits per Francisco de Montejo i el seu capità Alonso de Cáceres, van resultar infructuosos durant anys.
La versió tradicional, que es basa en l'obra del cronista Antonio de Herrera y Tordesillas (Història general dels fets dels castellans a les illes i la terra ferma del mar Oceà), afirma que Lempira va ser mort a traïció. Els espanyols varen convèncer Lempira que acceptés trobar-se amb dos representants de Cáceres per negociar la pau. A la reunió, un arcabusser va disparar al cacic repetides vegades, des de dalt d'un cavall, i va posar fi a la vida de Lempira. Una altra versió, redactada a Mèxic el 1558 i trobada a l'Arxiu d'Índies, afirma que Lempira va morir en combat, cos a cos, i que posteriorment se li va tallar el cap, com a prova fefaent de la seva mort.
Hondures li ha posat el seu nom a la moneda nacional, la lempira (codi ISO 4217: HNL). També commemora el nom del cacic lenca la ciutat de Puerto Lempira, capital del departament hondureny de Gracias a Dios, i el ja esmentat departament de Lempira.