Lent gravitatòria
Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.[1]
Les lents gravitatòries van ser predites per la teoria de la relativitat general d'Einstein. L'any 1919 es va poder provar l'exactitud de la predicció. Durant un eclipsi solar, l'astrònom Arthur Eddington va observar com es corbava la trajectòria de la llum provinent d'estrelles distants en passar prop del Sol, produint-se un desplaçament aparent de les seves posicions. Els fenòmens de lents gravitatòries poden utilitzar-se per a detectar la presència d'objectes massius invisibles, com els forats negres i, fins i tot, els planetes extrasolars.
Hi ha tres classes de fenòmens de lent gravitatòria:
- Forta: distorsions fàcilment visibles tals com la formació d'anells d'Einstein, arcs i múltiples imatges.
- Febles: distorsió feble dels objectes de fons que pot ser detectada únicament analitzant un gran nombre dels objectes de fons.
- Microlent: sense distorsió aparent en la forma però amb variacions febles de la intensitat de llum dels objectes de fons.
Una lent gravitatòria actua en tota mena de radiació electromagnètica, i no únicament en llum visible. De fet, aquest tipus de lents manquen d'aberració cromàtica, és a dir, el seu efecte no depèn de la longitud d'ona de la llum sobre la qual actuen, sinó que és igual per a tots els rangs de l'espectre electromagnètic, siga aquest òptic, infraroig, ultraviolat o qualsevol altre. Açò permet poder analitzar els objectes amplificats per la lent mitjançant les tècniques habituals de fotometria o espectroscòpia astronòmiques. Els efectes de les lents gravitatòries han estat proposats sobre la radiació de fons de microones i sobre algunes observacions de ràdio i raigs X.
Referències
modifica- ↑ «Lent gravitatòria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
modifica