Leonora Baroni
Leonora Baroni (desembre de 1611 - 6 d'abril de 1670)[1] va ser una cantant, tiorbista, llautista, violista i compositora italiana.
 Retrat de Leonora Baroni fet pel pintor Fabio Della Comia (1600-1643)  | |
| Nom original | (it) Eleonora Castellani-Baroni |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (it) Eleonora Baroni desembre 1611 Màntua (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 6 abril 1670 (58 anys) Roma (Estats Pontificis) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Adrianella |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, actriu, llaütista, compositora, actriu de teatre |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música barroca |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Llaüt, veu i violoncel |
| Família | |
| Mare | Adriana Basile |
Biografia modifica
Va néixer a la cort dels Gonzaga de Màntua, filla d'Adriana Basile, una cantant virtuosa, i de Mutio Baroni. Va cantar al costat de la seva mare i la seva germana Caterina a la cort i a tota Itàlia, incloses ciutats com Nàpols, Gènova i Florència.[2] Era admirada no només per la seva habilitat com a música, en la qual gairebé eclipsava a la seva mare, sinó també pel seu aprenentatge i maneres refinades. Baroni va ser homenatjada per poetes com Fulvio Testi i Francesco Bracciolini, que li van dirigir poemes, igual que alguns nobles, com Annibale Bentivoglio i el llavors cardenal el papa Climent IX. Aquests poemes van ser recollits i publicats com a Applausi poetici alle glorie della Signora Leonora Baroni el 1639 i reimpresos el 1641. John Milton més tard li va escriure una sèrie d'epigrames, titulats Ad Leonoram Romae canentem.[3]
El 1633, Baroni es va traslladar amb la seva mare a Roma, on va cantar en molts salons del Palazzo Barberini. El 27 de maig de 1640 Baroni es va casar amb Giulio Cesare Castellani, secretari personal del cardenal Francesco Barberini.[2]
El febrer de 1644, es va traslladar breument a la cort francesa d'Anna d'Àustria, però l'abril de 1645 va tornar a Roma, on era cantant de cambra.[2] Pel que sembla, no era admirada a París, potser perquè el seu estil italià de cant ornamentat era massa estrany en aquella cort.[3]
Cap de les composicions de Baroni sobreviu, però company de viatge i violista francès André Maugars va esmentar les seves composicions mentre elogiava la comprensió musical del seu cant.[2]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Applausi poetici alle glorie della signora Leonora Baroni, 1639.
- Suzanne G. Cusick, "Leonora Baroni", The Norton/Grove Dictionary of Women Composers. Edited by Julie Anne Sadie and Rhian Samuel. W.W. Norton and Company, New York, 1995. ISBN 0-393-03487-9 (page 37)
- L. Pannella, «BARONI, Eleonora (Leonora, Lionora), detta anche l'Adrianella o l'Adrianetta». In : Dizionario Biografico degli Italiani, Vol. VII, Roma : Istituto della Enciclopedia Italiana, 1965, ad vocem (on-line)