Leonora Baroni
Leonora Baroni (Màntua, ducat de Màntua, desembre de 1611-Roma, 6 d'abril de 1670) fou una cantant, intèrpret i compositora de tiorba, llaüt i viola de gamba. El poeta John Milton li dedicà tres dels seus epigrames llatins.
 Retrat de Leonora Baroni fet pel pintor Fabio Della Comia (1600-1643) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | desembre de 1611 Màntua, Ducat de Màntua |
| Mort | 6 d'abril de 1670 Roma, Estats Pontificis |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant |
| Moviment | Música barroca |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Llaüt i veu |
| Família | |
| Pares | Mutio Baroni i Adriana Basile |
 | |
Leonora va néixer en la cort de la casa de Gonzaga a Màntua. Era filla d'Adriana Basile (1580-1640), una cantant virtuosa de la qual heretà els dots vocals i aprengué l'art del cant; fou també una destacada intèrpret de tiorba i de viola de gamba.
Baroni fou honorada per poetes com Fulvio Testi i Francesco Bracciolini, els quals li dedicaren poemes, així com ho feren alguns nobles com Annibale Bentivoglio i el llavors cardenal Rospigliosi, que més tard seria el papa Climent IX.
El 1644, per mitjà del cardenal Mazzarino, s'instal·là amb un substanciós contracte, a la cort de la reina regent de França, Anna d'Espanya. A París no va tindre gaire èxit pel seu estil italià de cantar, que no era del gust francès.
BibliografiaModifica
- AUDITORIUM. Cinco Siglos de Música Inmortal, Volum 1, pàg. 48, Editorial Planeta, ISBN 84-08-46524-4.