Leonora Baroni (desembre de 1611 - 6 d'abril de 1670)[1] va ser una cantant, tiorbista, llautista, violista i compositora italiana.

Plantilla:Infotaula personaLeonora Baroni

Retrat de Leonora Baroni fet pel pintor Fabio Della Comia (1600-1643) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Eleonora Castellani-Baroni Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Eleonora Baroni Modifica el valor a Wikidata
desembre 1611 Modifica el valor a Wikidata
Màntua (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1670 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAdrianella Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, actriu, llaütista, compositora, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentLlaüt, veu i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Família
MareAdriana Basile Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer a la cort dels Gonzaga de Màntua, filla d'⁣Adriana Basile, una cantant virtuosa, i de Mutio Baroni. Va cantar al costat de la seva mare i la seva germana Caterina a la cort i a tota Itàlia, incloses ciutats com Nàpols, Gènova i Florència.[2] Era admirada no només per la seva habilitat com a música, en la qual gairebé eclipsava a la seva mare, sinó també pel seu aprenentatge i maneres refinades. Baroni va ser homenatjada per poetes com Fulvio Testi i Francesco Bracciolini, que li van dirigir poemes, igual que alguns nobles, com Annibale Bentivoglio i el llavors cardenal el papa Climent IX. Aquests poemes van ser recollits i publicats com a Applausi poetici alle glorie della Signora Leonora Baroni el 1639 i reimpresos el 1641. John Milton més tard li va escriure una sèrie d'⁣epigrames, titulats Ad Leonoram Romae canentem.[3]

El 1633, Baroni es va traslladar amb la seva mare a Roma, on va cantar en molts salons del Palazzo Barberini. El 27 de maig de 1640 Baroni es va casar amb Giulio Cesare Castellani, secretari personal del cardenal Francesco Barberini.[2]

El febrer de 1644, es va traslladar breument a la cort francesa d'Anna d'Àustria, però l'abril de 1645 va tornar a Roma, on era cantant de cambra.[2] Pel que sembla, no era admirada a París, potser perquè el seu estil italià de cant ornamentat era massa estrany en aquella cort.[3]

Cap de les composicions de Baroni sobreviu, però company de viatge i violista francès André Maugars va esmentar les seves composicions mentre elogiava la comprensió musical del seu cant.[2]

Referències

modifica
  1. Pannella
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Cusick
  3. 3,0 3,1 Bertini/Parisi

Bibliografia

modifica