Leopold Katscher

escriptor i activista hongarès

Leopold Katscher (Csákova, prop de Temesvár, Imperi Austrohongarès, 30 d'agost de 1853 - Lucerna, Suïssa, 25 de febrer de 1939) fou un periodista, assagista, advocat i reformador social judeohongarès.

Infotaula de personaLeopold Katscher

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1853 Modifica el valor a Wikidata
Ciacova (Imperi Austríac) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Lucerna (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballActivitat literària, activitat traductora, edició, periodisme d'opinió, sociologia, economia i moviment per la pau Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Imperi austrohongarès Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, editor col·laborador, editor, traductor, sociòleg, pacifista, activista pels drets humans, activista pels drets de les dones, periodista, viatger, economista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaSpectator
Ludwig Ungar
Angelicus
Ludwig Katscher
Hermann
Kosmopolit
Ludwig Koelle
Ludmilla Koelle
Humanus
Albert Kellner
Quidam Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBertha Katscher Modifica el valor a Wikidata

De jove treballà d'escrivent en diverses empreses: a Temesvár (avui Timișoara), en una ferreteria; en una cooperativa de crèdit a Szeged, i a Viena en una empresa d'importació de fustes i cereals. A partir del 1875 viatjà per bona part d'Europa, estudià medicina, dret, literatura i economia a Viena, Budapest i Londres, en aquesta darrera ciutat residí durant tres anys (1881-1884), i després va viure a Berlín, a Budapest, a Baden i a Suïssa.[1][2]

Des de l'adolescència escrivia poemes i relats humorístics, i a partir del 1870 començà d'enviar comentaris periodístics a la premsa local, signant amb diversos pseudònims: Ludwig Koelle, Ludwig Ungar, Albert Kellner, Ludmilla Koelle, Dra. L. Tschaker, Kosmopolit, Spectator i Humanus, alguns dels quals compartiria després amb la seua dona, Bertha Katscher. Al principi, tractava sobretot temes literaris, i progressivament va evolucionar des de la història literària al periodisme de viatges i a qüestions etnogràfiques i sociopolítiques. També va traduir obres de l'anglés i del francés. Fou cofundador de diverses revistes, sobretot de Weltstädtische Plaudernspaziergänge (que el 1887 canvià el nom per Hauptstädtische Plaudernspaziergänge), de propietat seua i editada juntament amb Otto Felsing en la primera etapa, en la qual es publicaven articles sobre els últims esdeveniments a les capitals europees. Altres projectes seus foren una edició hongaresa de Moderne Kunst, Eigene Monatsschrift, Internationales Literaturblatt, Briefkästen-Korrespondenz i Der Freimüthige.[1]

Al començament de la dècada de 1880, Leopold Katscher criticà les pràctiques en la indústria editorial que vulneraven els interessos dels autors, i emprengué amb èxit una sèrie de litigis a fi de protegir-ne els drets. El 1888 va formalitzar aquesta tasca establint i dirigint la Überwachungsgesellschaft zur Nachdrucksverfolgung (Empresa de seguiment de reimpressions), que tenia com a finalitat expressa rastrejar reimpressions no autoritzades en la premsa europea i emprendre accions legals contra els editors en nom dels autors. La societat rebia un percentatge dels assentaments i dels honoraris cobrats, i els ingressos que excedien els costos s'afegien, al seu torn, a un fons establert també per Katscher per a donar suport als escriptors empobrits i a les seues famílies, anomenat Fons Lennert pel nom del seu primer beneficiari, la família Lennert.[1]

Després d'ajudar la baronessa Bertha von Suttner a trobar una editorial per a la seua novel·la antibèl·lica Die Waffen nieder! (1889), aquesta li despertà l'interés pel moviment per la pau internacional, i arran d'això Katscher ocupà el càrrec de director executiu de la Societat Austríaca per la Pau fundada per von Suttner el 1891, i posteriorment altres càrrecs en les associacions per la pau alemanyes i hongareses i en el comité suís per a la preparació de la Societat de les Nacions. A partir de la dècada de 1890, es va implicar cada vegada més en moviments de reforma social i va seguir amb atenció els moviments socialistes i comunistes. Sobretot, va mostrar un gran interés pel creixent moviment pels drets de les dones i per la defensa dels drets d'autor, i va exercir de director del Comité Europeu per a la Reforma Social.[1][2][3] La seua influència fou determinant en l'orientació ideològica de la seua neboda Rózsa Schwimmer.[4]

Obres modifica

  • Marienbad (1872)
  • Geschichte der englischen Literatur (Història de la literatura anglesa, 1878)
  • Bilder aus englischen Leben (Imatges de la vida anglesa, 1881)
  • Bilder aus dem chinesischen Leben (Imatges de la vida xinesa, 1881)
  • Charakterbilder aus 19. Jahrhundert (Personatges del segle xix, 1884)
  • Aus England (Des d'Anglaterra, 1885-1887)
  • Aus China (Des de la Xina, 1887-1891)
  • Praktische Gedanken eines Schwärmers (Pensaments pràctics d'un entusiasta, 1890)
  • Frieden! Frieden! Frieden! (Pau! Pau! Pau!, 1890)
  • H. Rollets Leben und Wirken (Vida i obra d'H. Rollet, 1894)
  • Schuldlos verurteilt! (Condemnat sense culpa!, 1894)
  • China (La Xina, ed. 1901)
  • Bertha von Suttner, ein literarisches Porträt (Bertha von Suttner, un retrat literari, 1903)
  • Japan. Interessantes aus dem Mikadoreich (El Japó. Fets interessants de l'Imperi Mikado, 1904)
  • Weibliche Geheimbündelei (L'associació femenina secreta, 1905)
  • Mit, nicht gegeneinander! (Uns amb altres, no uns contra altres!, 1905)
  • Wie es in der Welt zugeht (Com van les coses al món, 1905)
  • Russisches Revolutionstagebuch (Dietari de la revolució russa, 1906)
  • Das Postwesen einst und jetzt (El sistema postal abans i ara, 1906)
  • Soziale und andere interessante Gemeinwesen (Comunitats socials i altres comunitats interessants, 1906)
  • Moderne Wunder der Technik (Meravelles modernes de la tecnologia, 1909)
  • Freimaurerei (La maçoneria, 1924)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Heberlein, 2006, p. v.
  2. 2,0 2,1 Obl, 1963.
  3. Ludbrook, 2016, p. 132.
  4. Litoff, 1994, p. 272.

Bibliografia modifica

  • Heberlein, Regine «Leopold and Berta Katscher Papers». Manuscripts and Archives Division. The New York Public Library, 2006 [Consulta: 30 abril 2020].
  • Obl. «Katscher, Leopold (1853-1939), Schriftsteller und Journalist». Österreichisches Biographisches Lexikon. Austrian Centre for Digital Humanities and Cultural Heritage, 1963. [Consulta: 30 abril 2020].
  • Ludbrook, Geraldine; Bianchi, Bruna. Living War, Thinking Peace (1914-1924): Women's Experiences, Feminist Thought, and International Relations. Cambridge Scholars Publishing, 2016. ISBN 9781443892476. 
  • Litoff, Judy Barrett. European Immigrant Women in the United States: A Biographical Dictionary. Taylor & Francis, 1994. ISBN 9780824053062.