Leopoldo Díaz
Leopoldo Díaz (Chivilcoy, Argentina, 1862 - Buenos Aires, 1947) va ser un poeta, advocat i diplomàtic argentí.[1] Un dels impulsors del moviment modernista en la poesia.[2] Va ser acadèmic de nombre de l'Acadèmia Argentina de Lletres, on va ocupar la butaca n.º 10: «Carlos Guido i Spano».[3][4]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1862 Chivilcoy (Argentina) (oc)  |
| Mort | 1947 (84/85 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, poeta, diplomàtic, escriptor |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia |
Obres modifica
- Fuegos fautos (1885)
- Sonetos (1888)
- Bajo relieves (1895)[5]
- Las sombras de Hellas (1902)
- Atlántida conquistada (1906)
- Las ánforas y las urnas (1923)
- El sueño de una noche de invierno (1928)
Referències modifica
- ↑ «Leopoldo Díaz, en biografiasyvidas.com». [Consulta: 10 abril 2014].
- ↑ «Leopoldo Díaz (biografía - cronología)». [Consulta: 10 abril 2014].
- ↑ «Nómina de los académicos de número desde la creación de la Academia». Academia Argentina de Letras, 2015. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Sillón n.º 10 "Carlos Guido y Spano"». Academia Argentina de Letras, 2015. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Leopoldo Díaz». [Consulta: 10 abril 2014].