Lepidodendron

gènere de planta extint

Lepidodendron (gr. "arbre amb escates", per la forma del seu tronc) és un gènere fòssil de plantes vasculars sense llavors que va viure al període Carbonífer (fa 360 a 286 milions d'anys), fins quan va ser substituït per les gimnospermes. Aquesta planta, que probablement es desenvolupava en zones pantanoses o fins i tot dins de l'aigua, va ser una de les de dimensions més grans del seu temps i formava extensos boscos a jutjar per l'ampli registre paleontològic que es conserva.

Infotaula d'ésser viuLepidodendron Modifica el valor a Wikidata
Lepidostrobus variabilis 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClasseLycopodiopsida
OrdreLepidodendrales
FamíliaLepidodendraceae
GènereLepidodendron Modifica el valor a Wikidata

Morfològicament estaven formats per un gran tronc principal amb una àmplia copa a l'àpex formada per ramificacions dicòtomes, micròfil·les i estròbils i un extens sistema radicular a la base. La principal característica dels fòssils de Lepidodendron són les impressions romboïdals de les cicatrius que posseïa a la superfície del seu tronc, branques i arrels formades per la caiguda de les fulles.

CaracterístiquesModifica

Les restes fòssils de Lepidodendron mostren un vegetal de port arbori que va assolir uns 40 metres d'alçada i un diàmetre de 2 metres, que són les dimensions del més gran exemplar conegut fins ara. Aquesta planta posseeix un eix principal erecte que es ramifica a partir de certa altura segons l'espècie. Les ramificacions dicòtomes formen una àmplia copa o corona amb eixos cada vegada més prims i portadors de fulles lanceolades i, a l'extrem de les ramificacions més joves i primes, els esporangis en forma d'estròbil. La base del tronc també es ramifica dicotòmicament diverses vegades per formar un sistema radicular horitzontal amb estructures semblants a fulles.[1]

Les fulles o micròfil·les de Lepidodendron són sempre aciculars a lanceolades i molt variables en mida segons l'espècie arribant a assolir les més grans fins a 1 m de longitud. Aquestes fulles es troben inserides helicoïdalment en les ramificacions més joves, tenen una única vena longitudinal i estomes organitzats en dues bandes únicament al revers. La base de la fulla és decurrent i ligulada,[2] i posseeix una beina basal formada per una continuació de l'escorça. D'aquesta manera les fulles de totes les espècies, que eren decídues, queien deixant una palesa i conspícua cicatriu romboide a l'escorça tant del tronc principal com de les ramificacions, caràcter aquest determinant en la descripció de les diferents espècies de lepidodendrals.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lepidodendron