Un leptó (grec antic i katharévussa λεπτόν, grec modern λεπτό; pl. λεπτά, leptà; «prim, fi») és el nom donat en grec a les fraccions de certes divises emprades al món grec antic i que s'ha seguit emprant en les monedes gregues contemporànies: el fènix, la dracma moderna i l'euro.

5 leptons de 1869 (anvers)
5 leptons de 1869 (revers)

Història i ús

modifica

Grècia clàssica

modifica

A la Grècia clàssica es referia en sentit figurat a una moneda de poc valor de qualsevol divisa[1]i probablement aquestes monedes de coure són les esmentades en el passatge bíblic on la vídua diposita la seva contribució a la tresoreria del temple:[2]

« καὶ ἐλθοῦσα μία χήρα πτωχὴ ἔβαλεν λεπτὰ δύο, ὅ ἐστιν κοδράντης. I va arribar una viuda pobre i tirà dues petites monedes de coure, o sigui, un quadrant. »
— Marcos 12:42. La Bíblia de las Amèriques.

Dins del càlcul estàndard, 2 leptons equivalien a 1 quadrant, i 64 d'aquests últims conformaven un denari.

Grècia moderna

modifica

A la Grècia moderna el leptó correspon a 1/100 de totes les denominacions de la moneda que han circulat al país: el fènix grec (1827–1832), la dracma grega (1832–2001) i l'euro (des de 2002). El seu signe oficiós és Λ (lambda). En grec modern el terme λεπτό, amb π, és un cultisme pres del grec antic; la paraula patrimonial és λεφτό (leftó) que, si bé es pot utilitzar amb el mateix valor que leptó, sol tenir el significat més ambigu de «diners».[3]

Referències

modifica
  1. «Greek 50 Lepta Coins» (en anglès). Fleur de Coin. [Consulta: 23 octubre 2011].
  2. Marcos 12:42:Marcos
  3. «λεπτό & λεφτό» (en griego moderno). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης, 1998. [Consulta: 24 octubre 2011].

Enllaços externs

modifica