Les Masies (Santpedor)

Una de les més importants és la masia de Llussà. Construïda al segle xiv, potser abans, però la documentació més antiga correspon a l'any 1331, està situada a 1,5 kilòmetres lluny del poble en direcció nord-est. L'any 1832 la pubilla del mas, Susanna Llussà contragué núpcies amb Josep Sala Espinalt, hereu de la casa de Vallbona. Posseeix una masoveria al nord de la casa gran, i un oratori que data de finals del segle xvii o principis del xviii.

Masia de Vallbona. També d'època medieval, és una de les cases més antigues del terme, i alhora la més allunyada del nucli urbà. Es troba al límit occidental, sobre la riera de Vallverd. la família sala es vinculà amb els descendents del mas Llussà l'any 1832. Dins la seva propietat cal assenyalar "El Sitjà", al costat de la Costa de la Vila -en l'actualitat urbanització del Serrat de Castellnou-, completament en ruïnes; cal Bonic, deshabitada des de 1933 i cal Saleta, de propietat particular i encara habitada.

Masia de Ponsgrau. Situada a vint minuts a peu del poble en direcció a ponent. Visqué, segurament, la seva època més esplendorosa durant el segle xviii, per passar posteriorment a un propietari urbà. El 1965 la finca de Ponsgrau es parcel·là per a donar a lloc a la urbanització "Mirador de Montserrat" i la casa es transformà en restaurant.

Cal Mariano. La seva construcció data de l'any 1800, si bé substitueix una antiga casa situada a la plana d'Olius, el "Casalot", que arran de les guerres carlines, fou enderrocada. També estigué vinculada a la masia de Vallbona.

D'altres cases de les quals cal fer esment són: Sebarroja (reformada a finals del segle XVII), ca l'Ampolità (sobre el torrent d'Olius), mas de l'Arola, Burgaroles (reformada el 1734), cal Pinyot, mas d'en Comes, mas Grané, can Viladetes (des de l'any 1975 constitueix la seu de l'associació AMPANS per disminuïts psíquics), entre d'altres.[1]

Referències

modifica
  1. Història de les comarques de Catalunya Bages, p. 320. ISBN 8486538084.