Obre el menú principal

Les tres germanes (Matisse)

quadre d'Henri Matisse
(S'ha redirigit des de: Les Trois Sœurs (Henri Matisse))

Les tres germanes (Les Trois Sœurs) és un oli sobre tela de 92 x 73 cm realitzat per Henri Matisse l'any 1917 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaLes tres germanes
Tipus quadre
Creador Henri Matisse
Creació 1917
Gènere artístic retrat familiar
Material pintura a l'oli
llenç (superficie de pintura)
Dimensions 92 (alçària) × 73 (amplada) cm
Col·lecció Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París)
Història
Data Historial d'exposicions
2016-2016Apollinaire : le regard du poète, Musée de l'Orangerie (catàleg:83)
Catalogació
Número d'inventari  RF 1963-63
Modifica les dades a Wikidata

Context històric i artísticModifica

Matisse realitzà l'any 1917 un gran tríptic, Les tres germanes, que reunia la seua model favorita en aquell moment (Laurette) i les seues dues germanes (o potser, malgrat el que diu el títol, la seua germana i una altra model). El tríptic representa tres vegades les tres noies, en poses i amb vestits diferents. Dels tres plafons del tríptic, el de la dreta és el més proper a aquest quadre, tant per la vestimenta com pel pentinat de les models, amb la diferència, però, que Laurette ací es troba al centre del grup.[1] Segons Jack Flam, tant el plafó com el quadre de la col·lecció Walter-Guillaume haurien estat finalitzats gairebé al mateix temps, vers l'abril o el maig del 1917.[2]

Paul Guillaume comprà aquest quadre l'any 1926 en una subhasta pública, cosa que feia rarament. Per la seua banda, ell havia venut al doctor Barnes els plafons de la dreta i de l'esquerra del tríptic, els anys 1922 i 1925 respectivament.[1]

DescripcióModifica

Aquest retrat de tres germanes és una de les obres mestres de Matisse. S'hi pot veure tres dones joves assegudes davant d'un fons de color marró fosc: dues miren cap a nosaltres, mentre que l'altra està absorta en la seua lectura. El pintor crea amb èxit un equilibri perfecte entre diversos elements aparentment incompatibles: les diferents actituds de les tres germanes, els colors discordants i la juxtaposició de diversos nivells de perspectiva.[3]

Si bé el quadre és de dimensions relativament modestes, presenta tanmateix un caràcter monumental, determinat per la disposició en triangle i la frontalitat hieràtica de les tres figures que destaquen sobre un fons llis. Però al mateix temps, la manca de simetria dels rostres, la diversitat de les actituds i la sinuositat dels contorns anuncien l'art més distès del període de Niça, al qual pertanyen les altres obres de la col·lecció Walter-Guillaume.[1]

Les tres germanes han estat comparades amb estampes japoneses (organització de l'espai per zones de color). Waldemar George, l'any 1929, en destacava l'afinitat amb les figures gòtiques:[1]

«
"Les tres germanes. Unes figures de dones joves perfilades sobre un fons de color verd oliva. El hieratisme de les figures, la voluntat de deixar-les planes que denota el dibuix, l'ús del color, amb un mínim de matisos i de modulacions, l'absència d'ombres projectades, permeten assimilar aquesta tela als tapissos gòtics. El registre cromàtic és sobri, per no dir auster. Harmonia del verd d'aigua, del negre i del violeta, amb alguns tocs de rosa. El retrat de les tres germanes és una de les teles memorables d'Henri Matisse."[4]
»

Hom creu que Matisse va rebre múltiples influències en la realització d'aquest quadre: la pintura d'Édouard Manet, el gravat japonès i, fins i tot, la pintura Les dames de Gant (conservada al Museu del Louvre i atribuïda, en el seu moment, a Jacques-Louis David).[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 146-147.
  2. De Cézanne à Matisse. Chefs-d'oeuvre de la fondation Barnes, cat. exp., París, Gallimard/Electa, 1993, p. 310, notes 2, 4.
  3. 3,0 3,1 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
  4. Waldemar George, La grande peinture contemporaine à la collection Paul Guillaume, París, Éditions des Arts à Paris, s. d. (1929), p. 68.

Enllaços externsModifica