Las veredas de Saturno

pel·lícula de 1989 dirigida per Hugo Santiago
(S'ha redirigit des de: Les Trottoirs de Saturne)

Las veredas de Saturno (en francès Les Trottoirs de Saturne) és una pel·lícula coproducció de l'Argentina i França filmada en blanc i negre dirigida per Hugo Santiago Muchnick segons el seu propi guió escrit en col·laboració amb Juan José Saer i Jorge Semprún que es va estrenar el 20 d'abril de 1989 i que va tenir com a principals intèrprets a Rodolfo Mederos, Berangère Bonvoisin, Edgardo Lusi i Andrea Aronovich. Té el títol alternatiu de Les trottoirs de Saturne.[1]

Infotaula de pel·lículaLas veredas de Saturno
Fitxa
DireccióHugo Santiago Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJuan José Saer, Hugo Santiago i Jorge Semprún Maura Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRodolfo Mederos Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Aronovitch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrançoise Belleville
ProductoraCaliban Audiovisuel
Euro American Films
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada145 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0090208 Filmaffinity: 377087 Allocine: 1736 Rottentomatoes: m/les_trottoirs_de_saturne_2014 Letterboxd: the-sidewalks-of-saturn Allmovie: v118543 TCM: 488557 TMDB.org: 299152 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Fabian, un bandoneonista talentós, viu a l'exili a París després d'haver fugit de la repressió que s'estén a Amèrica Llatina. Ara només la música dóna sentit a la seva existència. La seva germana Marta ve a unir-se a ell: tots dos planegen tornar al seu país.

Repartiment modifica

Crítiques modifica

Com a El exilio de Gardel (Tangos), la pel·lícula canta l'angoixa de la condició d'exili. Amb tanta sensibilitat i sinceritat com Fernando Solanas, Hugo Santiago ens suggereix el patiment del desarrelament, el pes que pesa sobre els homes que viuen en “un país del no-res”” [2]

Premis modifica

El film va ser guardonat amb el Premi Cóndor de Plata al millor guió original de ficció per l'Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina el 1990.

Referències modifica

  1. Fabulaciones del exilio. Sobre Las veredas de Saturno, de Hugo Santiago PEor Laura Lattanzi]
  2. Michel Estève, Esprit, juliol 1986, p. 109

Enllaços externs modifica