Les dues cares de la veritat

Les dues cares de la veritat (original: Primal Fear) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gregory Hoblit, estrenada el 1996,[1] basada en la novel·la Primal Fear, de William Diehl. Ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaLes dues cares de la veritat
Primal Fear
Primal Fear (1996 film) poster.jpg
Fitxa
DireccióGregory Hoblit
Protagonistes
ProduccióGary Lucchesi i Robert McMinn
Dissenyador de produccióJeannine Oppewall Modifica el valor a Wikidata
GuióAnn Biderman i Steve Shagan, adaptació de la novel·la Terror extrem de William Diehl
MúsicaJames Newton Howard
FotografiaMichael Chapman
MuntatgeDavid Rosenbloom
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1996
Durada129 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeChicago Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enPrimal Fear (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Lloc de la narracióChicago Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0117381 Filmaffinity: 859193 Allocine: 14712 Rottentomatoes: m/1070992-primal_fear Mojo: primalfear Allmovie: v136007 TCM: 443773 Metacritic: movie/primal-fear TV.com: movies/primal-fear Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Martin Vail, antic procurador de la ciutat de Chicago, s'ha convertit en advocat. Per assegurar la defensa dels seus clients, l'advocat estrella de la ciutat, és assignat per la seva ajudanta Naomi Chance i el detectiu Tommy Goodman.

Un dia, agafa la defensa d'Aaron Stampler, jove vingut de Kentucky, acusat d'haver assassinat salvatgement a ganivetades l'arquebisbe Rushman. Detingut per la policia després de fugir del lloc del crim, explica a Vail que té freqüents «absències» i recorda d'haver-se trobat prop del cadàver, el ganivet ensangonat que servit pel crim i que ha vist un home fugint.

El procés comença sota l'ègida de la jutgessa Miriam Shoat. Vail té per adversari Janet Venable. Aquesta última, procuradora, va ser la seva ajudanta quan era procurador i va ser la seva amant durant un temps i nominada per John Shaughnessy, que es mostra ser un polític i home de negocis sense escrúpols.

L'advocat defensor aviat queda convençut que l'Aaron pateix un trastorn dissociatiu de la identitat a causa dels abusos patits i que per tant no era conscient d'haver comès el crim. Així n'aconsegueix l'absolució i Janet és acomiadada per perdre el cas. Quan visita el seu client, a punt de ser traslladat a un hospital, s'adona que ha estat fingint la malaltia i que en realitat és un assassí violent.[3]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Dates i llocs de rodatgeModifica

ReferènciesModifica

  1. rotten tomatoes. Primal Fear (en anglès). rotten tomatoes. 
  2. esadir.cat. Les dues cares de la veritat (en català). esadir.cat. 
  3. «Primal Fear» (en anglès). The New York Times.
  4. Peur Primale secrets de rodatge a AlloCiné

Enllaços externsModifica