Les dues vides d'Andrés Rabadán

Pel·lícula de Ventura Durall del 2009

Les dues vides d'Andrés Rabadán és una pel·lícula espanyola del 2009 dirigida per Ventura Durall, basada en la visa d'Andrés Rabadán, conegut com "l'assassí de la ballesta".[1] Anteriorment el propi Durall n'havia fet un documental titulat El perdón, i amb la pel·lícula té la intenció de denunciar el sistema de presons, especialment el funcionament dels mòduls d'internament psiquiàtric, on Rabadán portava 16 anys tancat sense cap permís de sortida, tot i els informes favorables dels psiquiatres.[2] també planteja el dilema si tothom mereix una segona oportunitat, independent dels crims que pugui haver comès.[3] Has estat doblada al català.[4]

Infotaula de pel·lículaLes dues vides d'Andrés Rabadán
Las-2-vidas-de-Andres-Rabadan.jpg
Fitxa
DireccióVentura Durall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióVentura Durall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaToni Miguel Mir
MuntatgeMartí Roca
ProductoraNanouk Films
Briznormally
Televisión de Galicia
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena4 desembre 2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada84 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1230426 Modifica els identificadors a Wikidata

SinopsiModifica

El 6 de febrer de 1994, Marcial Rabadán i el seu fill Andrés Rabadán Escobar, de 19 anys, residents a Sant Genís de Palafolls, van discutir després de menjar per la temperatura d'un got de llet. Aleshores Andrés va cap a l'habitació i agafa una ballesta que li havien regalat el dia de Reis. Li dispara una fletxa al cap al seu pare, i després dues més "perquè no pateixi". Després d'abraçar el cadàver es lliura a la policia.[5] Se li va diagnosticar esquizofrènia delirant paranoide i fou condemnat a 20 anys d'internament psiquiàtric, de manera que no podia acollir-se als beneficis del règim penitenciari.[6] Durant l'empresonament, el protagonista se submergeix en una recerca personal on descobrirà que ell mateix ha estat el seu pitjor enemic, i que la seva única oportunitat de redempció es troba en l'amor.

RepartimentModifica

Palmarès cinematogràficModifica

Premis Gaudí de 2010[7][8]
Categoria Persona Resultat
Millor actor Àlex Brendemühl Guanyador
Millor actor de repartiment Andrés Herrera Guanyador
Millor actriu Clara Segura Guanyadora

També va rebre el premi de l'audiència al Festival Internacional de Cinema d'Annonay[9] i una menció especial al Festival de Cinema Espanyol de Nantes.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica