Les troianes

tragèdia d'Eurípides

Les troianes (en grec: Τρωάδες) és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides.

Infotaula d'arts escèniquesLes troianes
Astianax.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorEurípides Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomgrec antic Modifica el valor a Wikidata
Gèneretragèdia grega Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesAthena (en) Tradueix, Hecuba (en) Tradueix, Cassandra (en) Tradueix, Talthybius (en) Tradueix, Andromache (en) Tradueix, Helen of Troy (en) Tradueix, Menelaus (en) Tradueix, Poseidon (en) Tradueix, Coryphaia chorus (en) Tradueix i cor Modifica el valor a Wikidata
TeatreAntiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica2ps Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 8900 Modifica el valor a Wikidata
Ulisses tira Astíanax de les muralles davant la impotència d'Andròmaca

PersonatgesModifica

AntecedentsModifica

Formava part d'una tetralogia que estava formada per les tragèdies Alexandre i Palamedes, i pel drama satíric Sísif.

Fou representada en les Dionísia el 415 aC. Va obtenir el segon lloc, rere una tragèdia de Xenocles d'Atenes el Vell.

D'Alexandre i Palamedes no en queda gaire cosa. Alexandre tractava del fill de Príam i Hècabe, Paris, anomenat també Alexandre. Cassandra, l'endevina que tenia per càstig que ningú mai no cregués els seus pronòstics, profetitzà que Troia seria destruïda si Paris vivia. Per això, Hècabe i Deífob intenten matar-lo. És recollit, però, per un pastor, que el salva.

De Palamedes, hom sap que el seu protagonista fou el mític inventor de l'escriptura. A Troia va ser objecte d'un engany, algú deixà a la seva tenda una nota falsa de Príam, l'enemic dels aqueus a Troia, amb diners. És condemnat per traïció. Palamedes escriu unes línies en un rem, per fer saber al seu pare Naupli el seu destí. El pare es venja dels grecs, incendiant el promontori de Cefarea, perquè creguin que es tracta d'un port i així naufraguin a la costa.

ArgumentModifica

La flota grega està a punt de salpar de Troia, després d'haver-la destruïda, i fan un sorteig amb les troianes presoneres.

Hècabe mostra la desesperació dels vençuts, i va preguntant el destí de cada dona. Andròmaca, la dona d'Hèctor, ha estat assignada al fill d'Aquil·les; Hècabe, a Odisseu; Cassandra, a Agamèmnon; Políxena ha de ser sacrificada a la tomba d'Aquil·les.

Els grecs decideixen matar el fill d'Andròmaca i Hèctor, Astíanax, bo i llançant-lo de les muralles de Troia estant. Menelau aleshores apareix per endur-se Helena.[1]

Traduccions al catalàModifica

  • Eurípides. Tragèdies vol. II: Hècuba; La follia d'Hèrcules; Les Suplicants; Ió; Les troianes; Ifígenia a Tàurida. Traducció de Carles Riba. Barcelona: Curial, 1977. ISBN 847256097X
  • Eurípides. Les troianes. Introducció, traducció i notes de Ricard Torres i Ribé. Madrid: Ediciones Clásicas, 2005, 84 p. ISBN 9788478825622

ReferènciesModifica

  1. Carles Miralles. "Introducció", a: Tragèdies d'Eurípides vol. II. Barcelona: Curial, 1977, p. 14
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les troianes