Letònia als Jocs Olímpics

La primera participació de Letònia en el Jocs Olímpics va ser en l'edició de 1924. Després que la nació fos ocupada per la Unió Soviètica el 1940, els atletes letons van competir per la Unió Soviètica entre 1952 i 1988. Després de la dissolució de la Unió Soviètica i la independència de Letònia el 1991, la nació va tornar als Jocs Olímpics el 1992 i ha competit en tots els Jocs des de llavors.

Letònia als Jocs Olímpics

Bandera de Letònia
Codi del COI:LAT
CON:Comité Olímpic i Esportiu Nacional del Letònia
Pàgina del Letònia en el web del COI
Actuacions als Jocs Olímpics d'Estiu
1924 · 1928 · 1932 · 1936 · 1948–1988 · 1992 · 1996 · 2000 · 2004 · 2008 · 2012
Actuacions als Jocs Olímpics d'Hivern
1924 · 1928 · 1932 · 1936 · 1948–1988 · 1992 · 1994 · 1998 · 2002 · 2006 · 2010 · 2014

Els atletes letons han guanyat un total de dinou medalles en els Jocs Olímpics d'Estiu i set medalles en els Jocs Olímpics d'Hivern. Han guanyat una proporció força alta de medalles de plata, amb tres medalles d'or. Aquests totals no inclouen medalles guanyades per atletes letons mentre competïen per la Unió Soviètica.

El Comitè Olímpic Nacional de Letònia es va crear per primera vegada el 1922. L'actual NOC és el Comitè Olímpic Letó, que va ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional el 1991.

Taules de medalles en els Jocs

modifica
* Vora de color vermell indica torneig es va celebrar a la seva terra natal.

Medalles en els Jocs d'Estiu

modifica
Jocs Atletes Or Argent Bronze Total Posició
  1924 París 36 0 0 0 0
  1928 Amsterdam 17 0 0 0 0
  1932 Los Angeles 4 0 1 0 1 22
  1936 Berlín 17 0 1 1 2 24
  1948 Londres no van participar
1952–1988 com a part de   Unió Soviètica (URS)
  1992 Barcelona 31 0 2 1 3 40
  1996 Atlanta 47 0 1 0 1 61
  2000 Sydney 45 1 1 1 3 44
  2004 Atenes 31 0 4 0 4 58
  2008 Beijing 50 1 1 1 3 45
  2012 Londres 46 1 0 1 2 49
  2016 Rio de Janeiro
  2020 Tòquio
Total 3 11 5 19 67

Medalles en els Jocs d'Hivern

modifica
Jocs Atletes Or Argent Bronze Total Posició
  1924 Chamonix 1 0 0 0 0
  1928 St. Moritz 2 0 0 0 0
  1932 Lake Placid no van participar
  1936 Garmisch-Partenkirchen 26 0 0 0 0
  1948 St. Moritz no van participar
1952–1988 com a part de   Unió Soviètica (URS)
  1992 Albertville 23 0 0 0 0
  1994 Lillehammer 27 0 0 0 0
  1998 Nagano 29 0 0 0 0
  2002 Salt Lake City 47 0 0 0 0
  2006 Turin 57 0 0 1 1 26
  2010 Vancouver 58 0 2 0 2 23
  2014 Sotxi 58 0 2 2 4 23
  2018 Pyeongchang
Total 0 4 3 7 40

Medalles per esport d'estiu

modifica
  Ciclisme 2 0 1 3
  Gimnàstica 1 1 0 2
  Atletisme 0 4 1 5
  Piragüisme 0 2 0 2
  Halterofília 0 1 1 2
  Pentatló modern 0 1 0 1
  Tir 0 1 0 1
  Lluita 0 1 0 1
  Voleibol platja 0 0 1 1
  Judo 0 0 1 1
Total 3 11 5 19

Medalles per esport d'hivern

modifica
  Tobogan 0 2 0 2
  Luge 0 1 3 4
  Bobsleigh 0 1 0 1
Total 0 4 3 7

Medallistes

modifica

Jocs Olímpics d'Estiu

modifica
Medalla Nom Jocs Esport Prova
  Daliņš, JānisJānis Daliņš   1932 Los Angeles   Atletisme 50 km marxa masculí
  Bietags, EdvīnsEdvīns Bietags   1936 Berlín   Lluita Men's Greco-Roman light heavyweight
  Bubenko, AdalbertsAdalberts Bubenko   1936 Berlín   Atletisme 50 km marxa masculí
  Klementjevs, IvansIvans Klementjevs   1992 Barcelona   Piragüisme C-1 1000 metres masculí
  Kuzmins, AfanasijsAfanasijs Kuzmins   1992 Barcelona   Tir Men's 25 m rapid fire pistol
  Ozols, DainisDainis Ozols   1992 Barcelona   Ciclisme (ruta) Men's individual race
  Klementjevs, IvansIvans Klementjevs   1996 Atlanta   Piragüisme C-1 1000 metres masculí
  Vihrovs, IgorsIgors Vihrovs   2000 Sydney   Gimnàstica Men's floor exercises
  Fadejevs, AigarsAigars Fadejevs   2000 Sydney   Atletisme 50 km marxa masculins
  Zeļonijs, VsevolodsVsevolods Zeļonijs   2000 Sydney   Judo Men's lightweight
  Vasiļevskis, VadimsVadims Vasiļevskis   2004 Atenes   Atletisme Men's javelin throw
  Saproņenko, JevgēņijsJevgēņijs Saproņenko   2004 Atenes   Gimnàstica Men's vault
  Rubļevska, JeļenaJeļena Rubļevska   2004 Atenes   Pentatló modern Women's individual
  ScerbatihsViktors Ščerbatihs   2004 Atenes   Lluita Men's super heavyweight
  Štrombergs, MārisMāris Štrombergs   2008 Beijing   Ciclisme (BMX) Men's BMX
  Kovals, AinārsAinārs Kovals   2008 Beijing   Atletisme Men's javelin throw
  Viktors Ščerbatihs   2008 Beijing   Lluita Men's super heavyweight
  Štrombergs, MārisMāris Štrombergs   2012 Londres   Ciclisme (BMX) Men's BMX
  Mārtiņš Pļaviņš
Jānis Šmēdiņš
  2012 Londres   Voleibol platja Men's tournament

Jocs Olímpics d'Hivern

modifica
Medalla Nom Jocs Esport Prova
  Rubenis, MārtiņšMārtiņš Rubenis   2006 Turin   Luge Individual masculí
  Andris Šics
Juris Šics
  2010 Vancouver   Luge Parelles masculines
  Martins Dukurs   2010 Vancouver   Tobogan Homes
  Daumants Dreiškens
Oskars Melbārdis
Jānis Strenga
Arvis Vilkaste
  2014 Sotxi   Bobsleigh Quatre homes
  Martins Dukurs   2014 Sotxi   Tobogan Homes
  Andris Šics
Juris Šics
  2014 Sotxi   Luge Parelles masculines
  Mārtiņš Rubenis
Elīza Tīruma
Andris Šics
Juris Šics
  2014 Sotxi   Luge Equips mixtos

Llista de guanyadors de medalles d'or

modifica
No. Nom Esport Any
A la Unió Soviètica
1 Inese Jaunzeme Llançament de javelina 1956
2 Elvīra Ozoliņa Llançament de javelina 1960
3 Ivans Bugajenkovs Voleibol 1964
4 Staņislavs Lugailo Voleibol 1964
5 Ivans Bugajenkovs Voleibol 1968
6 Oļegs Antropovs Voleibol 1968
7 Jānis Lūsis Llançament de javelina 1968
8 Tatjana Veinberga Voleibol 1968
9 Uļjana Semjonova Bàsquet 1976
10 Tamāra Dauniene Bàsquet 1976
11 Vera Zozuļa Luge 1980
12 Uļjana Semjonova Bàsquet 1980
13 Dainis Kūla Llançament de javelina 1980
14 Pāvels Seļivanovs Voleibol 1980
15 Aleksandrs Muzičenko Vela 1980
16 Jānis Ķipurs Boblsleigh 1988
17 Vitālijs Samoilovs Hoquei sobre gel 1988
18 Afanasijs Kuzmins Tir 1988
19 Ivans Klementjevs Piragüisme 1988
20 Natālija Laščonova Gimnàstica 1988
21 Igors Miglinieks Bàsquet 1988
Letònia independent
22 Igors Vihrovs Gimnàstica 2000
23 Māris Štrombergs BMX 2008
24 Māris Štrombergs BMX 2012

Als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010, Haralds Silovs es va convertir en el primer atleta en la història olímpica en participar tant en pista curta (1.500m) i pista llarga (5.000m) de patinatge de velocitat, i el primer a competir en dues disciplines diferents en el mateix dia.[1][2][3]

Referències

modifica
  1. «Latvia's quick-change artist makes Olympic history». Toronto Star, 14-02-2010 [Consulta: 18 febrer 2010]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-02-27. [Consulta: 26 febrer 2015].
  2. CTV Olympics, "Latvian skater makes Olympic history", Agence France Press, 14 February 2010. Retrieved 18 February 2010.
  3. New York Times, "Crosstown Ride to a Speedskating First", Associated Press, 30 January 2010. Retrieved 18 February 2010.

Enllaços externs

modifica