Letònia als Jocs Olímpics
La primera participació de Letònia en el Jocs Olímpics va ser en l'edició de 1924. Després que la nació fos ocupada per la Unió Soviètica el 1940, els atletes letons van competir per la Unió Soviètica entre 1952 i 1988. Després de la dissolució de la Unió Soviètica i la independència de Letònia el 1991, la nació va tornar als Jocs Olímpics el 1992 i ha competit en tots els Jocs des de llavors.
Letònia als Jocs Olímpics | ||||
![]() Bandera de Letònia | ||||
Codi del COI: | LAT | |||
CON: | Comité Olímpic i Esportiu Nacional del Letònia Pàgina del Letònia en el web del COI | |||
Actuacions als Jocs Olímpics d'Estiu | ||||
1924 · 1928 · 1932 · 1936 · 1948–1988 · 1992 · 1996 · 2000 · 2004 · 2008 · 2012 | ||||
Actuacions als Jocs Olímpics d'Hivern | ||||
1924 · 1928 · 1932 · 1936 · 1948–1988 · 1992 · 1994 · 1998 · 2002 · 2006 · 2010 · 2014 |
Els atletes letons han guanyat un total de dinou medalles en els Jocs Olímpics d'Estiu i set medalles en els Jocs Olímpics d'Hivern. Han guanyat una proporció força alta de medalles de plata, amb tres medalles d'or. Aquests totals no inclouen medalles guanyades per atletes letons mentre competïen per la Unió Soviètica.
El Comitè Olímpic Nacional de Letònia es va crear per primera vegada el 1922. L'actual NOC és el Comitè Olímpic Letó, que va ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional el 1991.
Taules de medalles en els Jocs
modifica- * Vora de color vermell indica torneig es va celebrar a la seva terra natal.
Medalles en els Jocs d'Estiumodifica
|
Medalles en els Jocs d'Hivernmodifica
|
Medalles per esport d'estiumodifica
|
Medalles per esport d'hivernmodifica
|
Medallistes
modificaJocs Olímpics d'Estiu
modificaJocs Olímpics d'Hivern
modificaLlista de guanyadors de medalles d'or
modificaNo. | Nom | Esport | Any |
---|---|---|---|
A la Unió Soviètica | |||
1 | Inese Jaunzeme | Llançament de javelina | 1956 |
2 | Elvīra Ozoliņa | Llançament de javelina | 1960 |
3 | Ivans Bugajenkovs | Voleibol | 1964 |
4 | Staņislavs Lugailo | Voleibol | 1964 |
5 | Ivans Bugajenkovs | Voleibol | 1968 |
6 | Oļegs Antropovs | Voleibol | 1968 |
7 | Jānis Lūsis | Llançament de javelina | 1968 |
8 | Tatjana Veinberga | Voleibol | 1968 |
9 | Uļjana Semjonova | Bàsquet | 1976 |
10 | Tamāra Dauniene | Bàsquet | 1976 |
11 | Vera Zozuļa | Luge | 1980 |
12 | Uļjana Semjonova | Bàsquet | 1980 |
13 | Dainis Kūla | Llançament de javelina | 1980 |
14 | Pāvels Seļivanovs | Voleibol | 1980 |
15 | Aleksandrs Muzičenko | Vela | 1980 |
16 | Jānis Ķipurs | Boblsleigh | 1988 |
17 | Vitālijs Samoilovs | Hoquei sobre gel | 1988 |
18 | Afanasijs Kuzmins | Tir | 1988 |
19 | Ivans Klementjevs | Piragüisme | 1988 |
20 | Natālija Laščonova | Gimnàstica | 1988 |
21 | Igors Miglinieks | Bàsquet | 1988 |
Letònia independent | |||
22 | Igors Vihrovs | Gimnàstica | 2000 |
23 | Māris Štrombergs | BMX | 2008 |
24 | Māris Štrombergs | BMX | 2012 |
Notes
modificaAls Jocs Olímpics d'Hivern de 2010, Haralds Silovs es va convertir en el primer atleta en la història olímpica en participar tant en pista curta (1.500m) i pista llarga (5.000m) de patinatge de velocitat, i el primer a competir en dues disciplines diferents en el mateix dia.[1][2][3]
Referències
modifica- ↑ «Latvia's quick-change artist makes Olympic history». Toronto Star, 14-02-2010 [Consulta: 18 febrer 2010]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-02-27. [Consulta: 26 febrer 2015].
- ↑ CTV Olympics, "Latvian skater makes Olympic history", Agence France Press, 14 February 2010. Retrieved 18 February 2010.
- ↑ New York Times, "Crosstown Ride to a Speedskating First", Associated Press, 30 January 2010. Retrieved 18 February 2010.
Enllaços externs
modifica- «Olympic Medal Winners». International Olympic Committee. [Consulta: 19 desembre 2007].
- «Latvian Olympic Committee». International Olympic Committee. [Consulta: 19 desembre 2007].