Lex Poetelia Papiria
La lex Poetelia Papiria va ser una antiga llei romana que va derogar unes disposicions de les lleis de les dotze taules,[1] procurant reprimir els abusos dels prestadors. La llei es va establir l'any 326 aC quan eren cònsols Gai Peteli Libó Visol i Luci Papiri Cursor Mugil·là. Prohibia empresonar i encadenar els deutors lligats per deutes adquirits pels seus familiars (nexum) i entregar-los als seus creditors, sancionant el principi que són els béns i no les persones els qui responen dels deutes.
| Tipus | Estatut  | ||
|---|---|---|---|
| Jurisdicció | antiga Roma | ||
Segons el relat de Titus Livi,[2] la necessitat d'aquesta llei va sorgir amb el cas de Gai Publili, qui es va haver de donar en esclavitud a un usurer anomenat Luci Papiri, en pagament d'un deute contret pel seu pare. Luci Papiri es va enamorar del jove Gai Papiri i el va fer assotar quan aquest es va negar a cedir als desigs del seu amo.
El jove Papiri va aconseguir deslliurar-se del creditor, escampant entre el poble el que havia passat, això va moure revoltes que, van obligar els cònsols elegits per a aquell any (326 aC), Gai Peteli Libó Visol i Luci Papiri Cursor Mugil·là, a promulgar la llei. A partir de llavors només els béns del deutor podien ser confiscats com a pagament però no les persones.[3]
Marc Terenci Varró dona una data diferent per aquesta llei, l'any 313 aC.[4]
Referències modifica
- ↑ Biblioteca Augustana Dotze taules Tabula VI
- ↑ Livi, Ab Urbe Condita, VIII, 28
- ↑ Puente y Franco, Antonio de; José Francisco Díaz. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de lalama, 1840, p. 129 [Consulta: 21 abril 2022].
- ↑ Varró, De lingua Latina, VII