Obre el menú principal

La lex Poetelia Papiria fou una antiga llei romana que va derogar unes disposicions de les lleis de les dotze taules,[1] procurant reprimir els abusos dels prestadors. La llei fou establerta el 326 aC sent cònsols Gai Peteli Libó Visol i Luci Papiri Cursor Mugil·là. Prohibia empresonar i encadenar els deutors lligats per deutes adquirits pels seus familiars (nexum) i entregar-los als seus creditors, sancionant el principi que són els béns i no les persones els qui responen dels deutes.

Infotaula de lleiLex Poetelia Papiria
Tipus legislació
Abast territorial antiga Roma
Modifica les dades a Wikidata

Segons el relat de Titus Livi,[2] la necessitat d'aquesta llei va sorgir amb el cas de Gai Publili, qui es va haver de donar en esclavitud a Luci Papiri, en pagament d'un deute contret amb el seu pare. Luci Papiri es va enamorar del jove Gai Papiri i el va fer assotar quan aquest es va negar a cedir als desigs del seu amo.

El jove Papiri va aconseguir deslliurar-se del creditor, escampant entre el poble el que havia passat, això va moure revoltes que, van obligar els cònsols elegits per a aquell any (326 aC), Gai Peteli Libó Visol i Luci Papiri Cursor Mugil·là, a promulgar la llei. A partir de llavors només els béns del deutor podien ser confiscats com a pagament però no les persones.

Marc Terenci Varró dóna una data diferent per aquesta llei, l'any 313 aC.[3]

ReferènciesModifica

  1. Biblioteca Augustana Dotze taules Tabula VI
  2. Livi, 'Ab Urbe condita, VIII, 28
  3. Varró, De lingua Latina, VII

BibliografiaModifica