Ley Constitutiva de las Cortes
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La Ley Constitutiva de las Cortes de 17 de juliol de 1942, una de les vuit Lleis Fonamentals, fou promulgada durant la primera etapa del règim franquista, a fi de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura. Establia la formació d'una assemblea unicameral, les Corts Espanyoles, d'elecció indirecta amb teòrica iniciativa legal, tot i que la iniciativa real corresponia al govern. A més a més, el mateix preàmbul de la llei indicava que el cap d'estat mantenia "la suprema potestat de dictar normes jurídiques de caràcter general".
| ||||
| Tipus | llei  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Lleis Fonamentals del Moviment | |||
| Data | 17 juliol 1942 | |||
| Jurisdicció | Espanya | |||
Segons la Ley Constitutiva de las Cortes, aquestes eren l'òrgan superior de participació del poble espanyol en els afers de l'Estat. La seva funció principal era elaborar i aprovar les Lleis, sense perjudici de la sanció que correspon al cap de l'Estat, Francisco Franco.
Eren procuradores en Cortes:
- Els ministres.
- Els Consellers Nacionals de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
- Els presidents d'alts organismes judicials.
- Membres de l'Organització Sindical.
- Representants municipals.
- Representants de la familia, escollits pels caps de família, des de la promulgació de la Ley Orgánica del Estado de 1967.
- Els rectors de les universitats.
- Els presidents de determinades institucions científiques.
- Representants d'associacions i col·legis professionals.
- Membres designats pel cap de l'Estat.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- (castellà) Text íntegre de la Ley Constitutiva de las Cortes Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. de 1942