Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme

El Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme fou creat a Espanya l'1 de març de 1940 quan es va dictar la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.[1][2] Del 1940 cap a la seva supressió el 1964 va conduir més de 60.000 processos.[3]

Infotaula d'organitzacióTribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme
Dades
Tipustribunal de justícia Modifica el valor a Wikidata
Arxiu General de la Guerra Civil espanyola

Al preàmbul es justifica la necessitat d'aquesta repressió per què:

« En la pèrdua de l'imperi colonial espanyol, en la Guerra del Francès cruent, en les guerres civils que van tocar Espanya al segle passat, i en les pertorbacions que van accelerar la caiguda de la monarquia constitucional, i que van minar l'etapa de la Dictadura tot i en molts crims d'Estat, sempre es descobreix l'acció conjunta de la maçoneria i de les forces anarquitzants, mogudes per ressorts internacionals ocults. Aquests danys greus afectats a la grandesa i el benestar de la Pàtria van intensificar-se durant el decenni passat i culminaren en una campanya atea, materialista, antimilitarista i antiespanyola amb l'ànim de fer de la Nostra Espanya un satèl·lit i esclava de la tirania soviètica criminal.[4] »

Al seu article 12 establia la creació i composició del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Les penes anaven des de la confiscació de béns fins a la reclusió major. Els maçons, a part de les sancions econòmiques, quedaven automàticament separats de qualsevol ocupació o càrrec de caràcter públic. Es van establir penes de vint a trenta anys de presó per als graus superiors, i de dotze a vint per als cooperadors.

El tribunal era compost d'un president, un general, un prominent de la Falange Española i dos juristes. Tots els membres eren proposats personalment per Francisco Franco. El primer president, Marcelino de Ulibarri era un amic personal del dictador i company durant els seus estudis a l'Acadèmia militar.[5]

Els processos van conduir-se després de l'anàlisi dels documents confiscats per la Delegació de l'Estat per la Recuperació de Documents que des de la fi de la Guerra Civil espanyola va confiscar tot arreu de l'estat documents d'entitats privades, d'administracions públiques republicanes i de persones. Dos tribunals s'ocuparen principalment de la maçoneria. El 1942 un tercer tribunal va erigir-se per a tractar els comunistes.

Les penes eren molt dures, els processats perdien els seus drets civils i els béns privats i els de les organitzacions incriminades eren confiscades per l'estat. Als primers cinc anys, de 1940 fins a la fi del 1945, 2307 persones van ser condemnades, 2269 pel “delicte“ de francmaçoneria, 12 pel de comunisme i 26 pel doble delicte. Molts exiliats van ser condemnats per contumàcia. La pena mínima era de dotze anys de presó menor.[6]

El tribunal fou suprimit el 8 de febrer de 1964, però gran part de les seves funcions s'havien transferit al Tribunal d'Ordre Públic creat el 1963, fins que aquest va ser abolit el 1977 durant la Transició democràtica espanyola.

Els arxius del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme actualment formen part de l'Arxiu General de la Guerra Civil espanyola, situat a Salamanca. La seva informació és públicament accessible a qualsevol que ho desitgi. En aquests arxius es poden consultar les condemnes per delicte de maçoneria.[7]

Uns condemnats

modifica
Condemnats a 30 anys de reclusió
Nom Lògia Localitat Sumari
Antonio García Alcaraz Logia Luis Simarro Madrid 468-44
Antonio Fernandez de Velasco (Periodista)
Logia Ibérica
Logia Mantua
Logia Life
Madrid 468-44
Condemnats a 20 anys de reclusió
Nom Lògia Localitat Sumari
Carlos Riera Viana
Logia Ibérica
Logia Hispano Americana
Logia Esperanza
Madrid 361-44
Julio Calame Ogi (Comerciant) Logia Ibérica Madrid 370-44
Condemnats a 12 anys de reclusió
Nom Lògia Localitat Sumari
Alberto Cauwel Samarco Logia Ibérica Madrid 342-44
Mariano García Cortés Logia Ibérica Madrid 354-44
Pablo Carcassone Creange Logia Ibérica Madrid 357-44
Pedro S. Barreda Logia Ibérica Madrid 363-44
Manuel de la Plaza y Navas Logia Ibérica Madrid 451-44
Ana García Ferrer Logia Ibérica Madrid 473-44
José Pradas Santiago Logia Ibérica y L. Nomos Madrid 675-44
Francisco Ildefonso Alberti Pastor González Logia Renovación Mallorca 57-45
Juan Salas Ginard Logia Pitágoras Mallorca 149-45
Juan Furio Martí Logia Ibérica Madrid 783-45
Pablo Ramos Lechuga Logia El Progreso Madrid 881-45
Pedro Bello Barceló Logia Mantua Madrid 902-45
Mateo López Tudela Logia Hijos de Rhea Madrid 937-45
Enrique Gandía Presencia Logia Ibérica Madrid 879-47
Condemnats a inhabilitació absoluta perpètua
Nom Lògia Localitat Sumari
Nilo Juan Servera Sancho Logia Pitágoras Mallorca 429-45
Salas Catany Logia Pitágoras Mallorca 466-45
Francisco Mulet Alcover Logia Pitágoras Mallorca 194-45
Jaime Oliver Flexas Logia Pitágoras Mallorca 490-45
José Pons Bestard Logia Pitágoras Mallorca 467-45
José Cursach Esteva Logia Pitágoras Mallorca 356-45
José Riera Coll Logia Renovación Mallorca 424-45
Miguel Ángel Colomar Maya Logia Renovación Mallorca 328-45
Jaime Bosch Alemany Logia Renovación Mallorca 230-45
Condemnat a inhabilitació per a càrrecs polítics i sindicals
Nom Lògia Localitat Sumari
Natalio Navarrina Verdecié Logia Pitágoras Mallorca 331-45
Juan Barberán Castro Nuño Logia Pitágoras Mallorca 327-45

Referències

modifica
Bibliografia
  • Guillermo Portilla, La consagración del Derecho penal de autor durante el franquismo: El tribunal especial para la Represión de la Masoneria y el Comunismo (castellà), Edicions de derecho penal y criminología, Albolote (Granada), Editorial Comares, 2010, 336 pàgines, ISBN 978-8498366747
Referències

Vegeu també

modifica