Li Ye
Li Ye (xinès: 敬齋) (Zhongdu, 1192 - Muntanyes de Fenglong, 1279), també transliterat Li Yeh, va ser un matemàtic xinès del segle XII dC.
| Nom original | (zh) 敬齋  |
|---|---|
| Nom pòstum | 文正 |
| Biografia | |
| Naixement | (zh) 李治 1192 Zhongdu (Dinastia Jin) |
| Mort | 1279 (86/87 anys) Muntanyes de Fenglong (Dinastia Yuan) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i literatura |
| Ocupació | matemàtic |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Li Yu |
Vida i obra
modificaEl seu nom de naixement era 李治, Li Zhi, però se'l va canviar pel de 李冶, Li Ye (eliminant un accent) per evitar la confusió amb l'emperador xinès del mateix nom.[1] Era fill d'un secretari de l'emperador i el 1230 va passar l'examen per ingressar al servei civil, però hi va durar poc perquè el 1232, amb l'invasió mongol i el canvi de dinastia, va perdre el lloc de treball i es va haver de refugiar al nord,[2] a la muntanya de Fenglong. El 1271, quan Khublai Khan va arribar al tron imperial, li van oferir un càrrec oficial, però el va rebutjar dos cops. Va morir el 1279 a la muntanya de Fenglong, on se suposa que havia viscut molt humilment fent de mestre.[3]
Li Ye és recordat per haver escrit, entre altres obres, dos tractats matemàtics:[4] el 測圓海鏡, Ceyuan Haijing, Mirall marítim circular (1248) i el 益古演段, Yigu Yanduan, Desenvolupament de peces per augmentar la saviesa (1259); també va escriure altres obres literàries (no científiques), però només se'n conserva una,[5] perquè ell mateix va ordenar que es cremessin tots els seus escrits en morir, seguint una tradició taoista.[6]
En aquests llibres matemàtics es mostra detalladament per primera vegada el mètode anomenat tian yuan shu (recurs celestial) per a resoldre equacions. En el segon, el Yigu Yanduan, compost per seixanta quatre problemes sobre àrees de quadrats, rectangles i cercles, fa un compendi dels tres antics procediments per resoldre equacions quadràtiques.[7]
El primer, compost per cent setanta problemes, conté l'evidència més antiga de l'àlgebra polinomial a la Xina.[8]
Referències
modifica- ↑ Liu, 2021, p. 45.
- ↑ Pollet, 2020, p. 5.
- ↑ Liu, 2021, p. 46-49.
- ↑ Ho, 2000, p. 89.
- ↑ Pollet i Ying, 2017, p. 138.
- ↑ Pollet, 2020, p. 6.
- ↑ Pollet, 2020, p. 7-8.
- ↑ Pollet, 2020, p. ix.
Bibliografia
modifica- Ho, Peng Yoke. Li, Qi and Shu: An Introduction to Science and Civilization in China (en anglès). Dover Publications, 2000. ISBN 0-486-41445-0.
- Liu, Pengfei «The Traditional Academy of Mathematics at the Fenglong Mountain of China» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 43, Num. 3, 2021, pàg. 45-49. DOI: 10.1007/s00283-021-10080-y. ISSN: 0343-6993.
- Pollet, Charlotte-V. The Empty and the Full: Li Ye and the Way of Mathematics (en anglès). World Scientific, 2020. ISBN 978-981-120-947-5.
- Pollet, Charlotte; Ying, Jia-Ming «One Quadratic Equation, Different Understandings: the 13th Century Interpretations by Li Ye and Later Commentaries in the 18th and 19th Centuries» (en anglès). Journal for History of Mathematics, Vol. 30, Num. 3, 2017, pàg. 137-162. DOI: 10.14477/jhm.2017.30.3.137. ISSN: 0970-0307.
Enllaços externs
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Li Ye |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Li Ye» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Ho, Peng-Yoke. «Li Chih, also called Li Yeh» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 abril 2024].