Obre el menú principal

Libiamo ne' lieti calici (en italià: "Beguem alegres dels calzes") és un conegut duet amb cor de La traviata, òpera de Giuseppe Verdi amb llibret de Francesco Maria Piave. És una de les melodies operístiques més conegudes, i pren la forma d'un brindis, un tema musical alegre que anima a la celebració tot prenent vi o un altre tipus de beguda alcohòlica.

Infotaula de cançóLibiamo ne' lieti calici
Brindisi-Traviata-GiuseppeVerdi.JPG

Àudio

Tipus duet
Obra La traviata
Música Giuseppe Verdi
Més informació
MusicBrainz Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'escenaModifica

Aquest duet s'interpreta al primer acte de l'òpera, durant una festa celebrada a la casa de Violetta, la protagonista femenina, que l'interpreta junt amb Alfredo, protagonista masculí i enamorat de Violetta, que és animat pel seu amic Gastone i la mateixa Violetta a mostrar les seves habilitats com a poeta. Alfredo comença una cançó que excita a brindar i beure, i després s'hi afegeixen Violetta i la resta del cor.[1]

Text i traduccióModifica

Alfredo
Libiamo, libiamo ne'lieti calici
che la bellezza infiora.
E la fuggevol, fuggevol ora
s'inebrii a voluttà
Libiam ne'dolci fremiti
che suscita l'amore,
poiché quell'occhio al core onnipotente va.
Libiamo, amore, amor fra i calici
più caldi baci avrà

Coro

Ah! Libiam, amor, fra' calici
più caldi baci avrà

Violetta

Tra voi, tra voi saprò dividere
il tempo mio giocondo;
Tutto è follia, follia nel mondo
ciò che non è piacer
Godiam, fugace e rapido
è il gaudio dell'amore,
è un fior che nasce e muore,
ne più si può goder
Godiamo, c'invita, c'invita un fervido
accento lusinghier.

Coro

Ah! godiamo, la tazza, la tazza e il cantico,
la notte abbella e il riso;
in questo, in questo paradiso ne scopra il nuovo dì––

Violetta

La vita è nel tripudio

Alfredo

Quando non s'ami ancora

Violetta

Nol dite a chi l'ignora,

Alfredo

È il mio destin così...

Tutti

Ah si, godiamo, la tazza, la tazza e il cantico,
la notte abbella e il riso;
in questo, in questo paradiso ne scopra il nuovo dì.
Alfredo
Beguem alegres dels calzes
que la bellesa resplendeix
i el moment fugisser
s’embriagui al nostre gust.
Bevem amb el dolç estremiment
que suscita l’amor,
ja que aquests ulls al cor van omnipotents
Bevem, l'amor entre els calzes
tindrà besos més càlids

Cor

Beguem, l'amor entre els calzes
tindrà besos més càlids

Violetta

Entre vosaltres compartiré
el meu moment d’alegria
Tot el que no és plaer
en el món és bogeria
Gaudim, fugaç i ràpid
és el gaudi de l'amor.
És una flor que naix i mor,
i no es pot gaudir més.
Gaudim, ens convida una veu
calorosa i afalagadora

Cor

Gaudim, la beguda, els càntics
i el riure adornen la nit;
que en aquest paradís se'ns mostri el nou dia

Violetta

La vida només és plaer

Alfredo

Quan encara no s'estima

Violetta

No ho digueu a qui ho ignora

Alfredo

Així és el meu destí

Cor

Gaudim, la beguda, els càntics
i el riure adornen la nit;
que en aquest paradís se'ns mostri el nou dia.[2]

ReferènciesModifica

  1. Robert Glaubitz. «The Aria Database». [Consulta: 15 gener 2009].
  2. «Llibret de La Traviata en italià i català». [Consulta: 10 octubre 2015].