El Lignum Crucis és una estauroteca o reliquiari que conté un fragment de la Creu de Crist, que es conserva actualment a la basílica de Santa Maria del Pi. La peça és una obra notable i singular de l'orfebreria del segle xv a la Corona d'Aragó. Es conserva i s'exhibeix al públic al Museu-Tresor de la Basílica de Santa Maria del Pi, després de més de 70 anys sense mostrar-se en públic.[1]

Infotaula d'obra artísticaLignum Crucis
Tipusestauroteca Modifica el valor a Wikidata
CreadorAnònim
Creació1498
Movimentorfebreria
Materialplata
Col·leccióBasílica de Santa Maria del Pi, Barcelona

Descripció

modifica

És un treball de plata daurada, cisellada, repussada i amb elements de fosa realitzada en obradors de Barcelona. En una composició de creu recreuada amb peu, habitual en aquest tipus de reliquiaris.[2] Malgrat això darrer, la composició és interessant perquè incorpora elements ja clarament renaixentistes, en una data què resulta molt primerenca.

El peu llis, lobulat, i el nus en forma de terradet, fet d'obra de lima, encara pertanyen plenament al gòtic. La part superior, composta del fust en forma de gerro i de la creu recreuada que conté la relíquia i que inclou una decoració a base de palmetes i encoixinats, són, en canvi, d'un renaixement incipient. La documentació conservada esmenta que és una obra feta “a la romana”, és a dir, del nou estil que provenia d'Itàlia.

Història

modifica

L'estauroteca consta documentalment que va ser entregada a l'església del Pi l'any 1498.[3] Va ser encarregada per contenir, segons la tradició, el fragment de la Vera Creu que el Rei Martí l'Humà donà l'any 1398 a l'església del Pi tot just acabada de construir. La relíquia, segons diu el document de donació conservat a l'arxiu de la Basílica,[4] procedia d'un fragment més gran que el rei, va rebre del Papa Benet XIII d'Avinyó (el Papa Luna). Martí I, conegut per la seva afició a col·leccionar relíquies, sembla que va repartir diversos fragments d'aquest mateix Lignum Crucis a altres llocs en els quals instituïa fundacions piadoses, com l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona o la Cartoixa de Valldecrist, prop de Castelló.

Referències

modifica
  1. No hi ha cap treball o estudi que coneguem que faci una referència explícita d'aquesta obra. Hi ha una menció a: AINAUD,J.; GUDIOL, J.; VERRIER, P.; La ciudad de Barcelona. Catálogo monumental, Madrid, 1947
  2. DALMASES, Núria. L'ORFEBRERIA CATALANA MEDIEVAL 1300-1500, Aproximació a l'estudi, vol. I Barcelona, IEC 1993.
  3. APSMP. Llibre Negre, manuscrit, any 1508, foliació dubtosa.
  4. APSMP.Pergamins. S. IV, cancelleriareial.