Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Limburg».

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.[1]

Infotaula de geografia políticaLimburg
Belsj Limburg (li)
Limburg (nl)
Bandera de Limburg (Bèlgica) Escut de Limburg (Bèlgica)
bandera de Limburg
Hasselt Provincieraadsgebouw 1.JPG
Seu administrativa de la província

Epònim Limburg
Localització
Provincie Limburg in Belgium.svg
50° 59′ 00″ N, 5° 23′ 00″ E / 50.983333333333°N,5.3833333333333°E / 50.983333333333; 5.3833333333333
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca

Capital Hasselt
Conté la subdivisió
Població
Total 870.880 (2018)
• Densitat 359,55 hab/km²
Idioma oficial neerlandès
Geografia
Part de Flandes
Superfície 2.422,14 km²
Limita amb
Organització política
• Cap de govern Herman Reynders (2009)
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2 BE-VLI
Codi NUTS BE22
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies Limburg Belga i Limburg neerlandès amb Maastricht com capital. Després del Congrés de Viena (1815) el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-les noms històrics. Tot i que gairebé res del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.

El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).

Municipis de LimburgModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limburg  
  1. «Limburg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.