Limburg (Bèlgica)

Per a altres significats, vegeu «Limburg».

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.[1]

Infotaula de geografia políticaLimburg
Belsj Limburg (li)
Limburg (nl) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Limburg Q2073979
Bandera de Limburg Modifica el valor a Wikidata Q2073979 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Hasselt Provincieraadsgebouw 1.JPG
Seu administrativa de la província

EpònimLimburg Modifica el valor a Wikidata
Localització
Provincie Limburg in Belgium.svg Modifica el valor a Wikidata
 50° 59′ N, 5° 23′ E / 50.98°N,5.38°E / 50.98; 5.38
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca Modifica el valor a Wikidata

CapitalHasselt Modifica el valor a Wikidata
Població
Total870.880 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat359,55 hab/km²
Idiomaneerlandès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deFlandes Modifica el valor a Wikidata
Superfície2.422,14 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anteriorprovíncia de Limburg Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governHerman Reynders (5 octubre 2009) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2BE-VLI Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSBE22 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblimburg.be Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies Limburg Belga i Limburg neerlandès amb Maastricht com capital. Després del Congrés de Viena (1815) el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-les noms històrics. Tot i que gairebé res del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.

El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).

Municipis de LimburgModifica

 


ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limburg
  1. «Limburg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.