Obre el menú principal

Lisztomania

pel·lícula de 1975 dirigida per Ken Russell

Lisztomania és una pel·lícula britànica realitzada per Ken Russell, estrenada l'any 1975.

Infotaula de pel·lículaLisztomania
Lisztomania.jpg
Pòster promocional de Lisztomania
Fitxa
Direcció Ken Russell
Protagonistes
Producció Roy Baird
David Puttnam
Guió Ken Russell
Música Rick Wakeman
Franz Liszt
Richard Wagner
Fotografia Peter Suschitzky
Muntatge Stuart Baird
Productora Goodtimes Enterprises Tradueix
Distribuïdor Warner Bros.
Dades i xifres
País d'origen Regne Unit
Estrena 1975
Durada 103 min.
Idioma original Anglès
Color en color
Pressupost 1.2 milions de lliures[1]
Descripció
Gènere pel·lícula biogràfica i cinema musical
Lloc de la narració Alemanya

IMDB: tt0073298 Filmaffinity: 905349 Allocine: 3002 Rottentomatoes: m/lisztomania Allmovie: v29484 TCM: 81493 TV.com: movies/lisztomania
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

La pel·lícula retrata a Liszt (Daltrey) com la primera estrella de rock (té fans, escàndols i groupies). Comença quan, després d'un recital, rep la invitació de la princesa Caroline de Sant Petersburg (Kestelman), i inicia una relació amb aquesta, deixant enrere la seva esposa Marie d'Agoult i als seus fills. Una vegada que el papa (Starr) impedeix el nou matrimoni, Liszt es converteix en abat, i rep una missió: exorcitzar el seu amic i espòs de la seva filla Cosima, Richard Wagner (Nicholas).[2]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Russell es va proposar personificar el bé i el mal en la música. Liszt representa el bé: un compositor inspirat, només interessat en la seva música. D'altra banda, Wagner encarna el mal, ja que el mostra plagiant la música de Liszt i el vincula amb el nazisme.

En aquest sentit, el film resulta més relacionat amb la vida de Wagner que amb la vida de Liszt, ja que en el film es mostra l'enfrontament entre l'Església Catòlica i Wagner (el compositor practicava la seva pròpia religió, i en la pel·lícula el ridiculitza adorant la figura de Superman). En Lisztomania el retrata com la gènesi del nazisme (en morir, es reencarna en un zombi nazi), això es deu al fet que Wagner era antisemita i al fet que, anys després, Hitler expressaria la seva admiració pel compositor.

ReferènciesModifica

  1. Alexander Walker, National Heroes: British Cinema in the Seventies and Eighties, Harrap, 1985 p 83
  2. «Lisztomania». ‘‘The New York Times’’.

Enllaços externsModifica