Literatura islandesa

literatura escrita a Islàndia

La literatura islandesa és la literatura escrita a Islàndia, tant en islandès com en nòrdic antic.

Literatura antiga modifica

 
Halldór Kiljan Laxness el 1955.

La literatura islandesa comença amb les narracions medievals de transmissió oral lligades a la seva mitologia. Destaca l'Edda poètica, un conjunt de poemes sobre mites escandinaus, la poesia escàldica (gestes heroiques similars a la poesia trobadoresca europea però amb més càrrega històrica) i les sagues, el gènere en prosa que agrupa històries de personatges coneguts de la cultura dels vikings. Tot i que la majoria de composicions són anònimes, es coneix algun nom propi com el de Bragi Boddason.

Durant els segles de l'Edat Moderna a Islàndia s'escriuen sobretot refundicions i continuacions de les històries medievals, així com himnes religiosos (per exemple els Passíusálmar) i poemes populars. La Il·lustració va comptar amb representants com Eggert Ólafsson o Magnús Stephensen, però la majoria d'obres del període són traduccions d'altres idiomes.

Literatura moderna modifica

Amb el Romanticisme l'islandès va viure un auge similar al d'altres llengües fins aleshores poc escrites i es va produir una renovació total de la seva literatura. Els autors van seguir les tendències europees del romanticisme (com els poemes de Bjarni Thorarensen o Benedikt Gröndal) i el realisme (Stephan G. Stephansson o les sàtires de Gestur Pálsson).

Al segle xx destaquen les figures de Gunnar Gunnarsson i de Halldór Kiljan Laxness, guanyador d'un Premi Nobel, durant la primera meitat i Tómas Guðmundsson després de la Segona Guerra Mundial. Dins del teatre, sobresurt l'aportació de Matthías Jochumsson. Molts autors escriuen les seves obres en danès o alternant els dos idiomes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Literatura islandesa