Per a altres significats, vegeu «Livonià (poble)».

El livonià (līvõ kēļ)[1] és una llengua finoúgrica originària del Golf de Riga. Al 2013 va morir la darrera persona coneguda parlant del livonià, però la llengua ha estat recuperada amb una quarantena de parlants i 210 persones que l'entenen. Se'n coneixen tres dialectes:

  • De l'oest, Luzh (Luzhna) i Piza o Mikeltorni.
  • De transició, Ira o Lielirbe
  • De l'est, d'Ukila o Jaunciems a Mustanumme o Melnsils
Infotaula de llenguaLivonià
Līvõ kēļ
Tipusllengua, llengua morta i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants15
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deLivonia
EstatLetònia Letònia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües baltofineses Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2fiu (per altres Llengües ugrofineses)
ISO 639-3liv
Glottologlivv1244 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueliv Modifica el valor a Wikidata
IETFliv Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3388 Modifica el valor a Wikidata

Els pocs documents conservats són de finals del segle xix, quan es van intensificar els esforços per conservar la llengua, que mai va gaudir d'un estatus d'oficialitat enfront del majoritari letó. Per escriure-la s'usa una barreja de l'alfabet llatí i diacrítics estonians i letons.

Cap al 1998 només hi havia uns 15 parlants actius de la llengua, que l'haguessin après dels seus pares, cosa que dificulta el procés de normalització lingüística. Des del 1998 Kersti Boiko està preparant llibres de text en livonià, per a aprendre els rudiments de la llengua en deu lliçons.

Des del 1994, a Irê/Mazirbe uns 70 infants aprenen la llengua a l'escola. Tanmateix, no hi ha encara cap diari en livonià, tots són en letó.

Com a característiques distintives cal destacar la gran varietat de diftongs que presenta i l'existència de dos tons lèxics.

Bibliografia

modifica
  • Fanny de Siviers. 2000. Parlons Live: une langue de la Baltique. París: L'Harmattan. ISBN 2-7475-1337-8.

Referències

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica