Viquipèdia

Llac Eyre

llac endorreic d'Austràlia
No s'ha de confondre amb Llac Erie.

El Llac Eyre, oficialment conegut com a Llac Kati Thanda–Lake Eyre,[1] és un llac endorreic d'Austràlia,[2] el més gran del país i també el punt més baix del país, amb 15 metres per sota el nivell del mar.

Infotaula de geografia físicaLlac Eyre
(en) Lake Eyre Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Imatge de satèl·lit del llac captada per la NASA
TipusEndorreisme
EpònimEdward John Eyre Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaAustràlia continental Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaKati Thanda-Lake Eyre National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAustràlia Meridional Modifica el valor a Wikidata
Map
 28° 24′ 22″ S, 137° 17′ 47″ E / 28.406°S,137.2963°E / -28.406; 137.2963
Afluent
Diamantina River (en) Tradueix ,Warburton River (en) Tradueix ,Cooper Creek (en) Tradueix ,Georgina River (en) Tradueix ,Frome River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Efluentevaporació Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaLake Eyre basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud−15 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat6 m Modifica el valor a Wikidata
Mida65 (amplada) × 144 (longitud) km
Superfície9.300 km² Modifica el valor a Wikidata
Superfície de conca hidrogràfica1.140.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Volum30,1 km³ Modifica el valor a Wikidata

Rep el nom en honor d'Edward John Eyre, el primer europeu que el va veure el 1840. El nom oficial va ser modificat el desembre del 2012 per combinar el nom de "Llac Eyre" amb el nom aborigen, Kati Thanda.[1]

Està ubicat al nord d'Austràlia Meridional, a uns 700 km al nord d'Adelaida, a la secció sud de la depressió central australiana, amb una superfície de 8.800 km², i una profunditat variable al llarg de l'any. Durant la temporada de pluges els rius del nord-est drenen el llac arribant a assolir profunditats d'1,5 metres cada 3 anys i de 4 metres cada dècada. L'aigua s'evapora ràpidament de manera que la major part de l'any el llac es troba pràcticament buit.

Constitueix el fons d'una gran conca sedimentària coberta per la mar durant el Terciari i el Cretaci i reblerta per al·luvions de fins a 4 000 m de gruix. L'Eyre constitueix la conca endorreica més gran del país, de la qual formen part rius com el Diamantina i el Coper Creek; situat, però, a la regió australiana de més aridesa (rep menys de 200 mm de pluja anual), els cursos d'aigua hi són intermitents i escassos.[3]

Geografia Modifica

 
Mapa de la forma i profunditat (batimetria) del llac Eyre, 2020

El llac Eyre es troba als deserts del centre d'Austràlia, al nord d'Austràlia Meridional. La conca del llac Eyre és un gran sistema endorreic que envolta el llac. Durant l'estació seca sol quedar una mica d'aigua al llac, que queda dividit en més de 200 subllacs més petits. El llac es formà mitjançant processos eòlics després que hi hagués una deformació tectònica cap al sud en finalitzar el Plistocè.[4]

Durant la temporada de pluja els rius de la part nord-est de la conca flueixen cap el llac a través de Channel Country. La quantitat d'aigua procedent del monsó determina si l'aigua arribarà al llac, i si ho fa, la profunditat que tindrà. La precipitació mitjana a la zona del llac és d'entre 100 i 150 mil·límetres per any.[4]

L'altitud de -15 m és generalment atribuïda a les zones més profundes del llac, a Belt Bay i Madigan Gulf. La costa se troba a -9 metres.[5]

El llac Eyre es divideix en dos trams units pel canal de Goyder. Es coneixen com a llac Eyre Nord, que té 144 quilòmetres de longitud i 65 d’amplada, i llac Eyre Sud, que fa 65 per 24 quilòmetres.[6] Les capes de sal són més gruixudes (fins a 50 cm) a les subconques sud del llac Eyre Nord.[7]

Des del 1883 es van fer propostes per inundar el llac Eyre amb aigua de mar portada a través d’un canal o canalització. L'objectiu era, en part, augmentar l'evaporació i, per tant, augmentar les precipitacions a sotavent de la regió.[8] La precipitació afegida s'ha modelat com a petita.[9] A causa de la baixa elevació de la conca, per sota el nivell del mar, i de l'alta taxa d'evaporació anual de la regió, entre 2.500 i 3.500 mil·límetres,[10] aquests esquemes s'han considerat generalment poc pràctics, ja que és probable que l'acumulació dels dipòsits de sal bloquejarien ràpidament les tuberies.[11]

Història Modifica

Wangkangurru (també conegut com a Arabana/Wangkangurru, Wangganguru, Wanggangurru, Wongkangurru) és un idioma aborigen australià que es parla al país Wangkangurru. Està estretament relacionat amb l'arabana d'Austràlia Meridional. La regió lingüística Wangkangurru es trobava tradicionalment a la regió fronterera entre Austràlia Meridional i Queensland que va de Birdsville cap al sud, a Innamincka i el llac Eyre, incloses les àrees del govern local del Comtat de Diamantina, així com l'Outback Communities Authority d'Austràlia Meridional.[12]

Inundacions Modifica

 
Llac Eyre

Normalment es produeix una inundació d'1,5 metrers cada tres anys, una de 4 metres cada dècada i s'omple, o gairebé s'omple, un parell de vegades al segle. L'aigua del llac aviat s'evapora. La major part de l’aigua que entra al llac ho fa a través del riu Warburton.[4]

En anys forts de La Niña el llac es pot omplir. Des del 1885 això ha tingut lloc el 1886-1887, 1889-1890, 1916-1917, 1950, 1955, 1974-1977[13] i 1999-2001,[14] amb la riuada més alta de 6 metres el 1974. La pluja local també pot omplir el llac fins a 3-4 metres, tal com es va passar el 1984 i el 1989. Les pluges torrencials del gener del 2007 van trigar unes sis setmanes a arribar al llac, però només van aportar una petita quantitat d'aigua.[15]

Vegeu també Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac Eyre

Referències Modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «New name adopted for outback Lake Eyre». Australian Broadcasting Corporation, 19-12-2012.
  2. ↑ «Llac Eyre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Eyre». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 O'Sullivan, Patrick; C. S. Reynolds. The Lakes Handbook: Lake Restoration and Rehabilitation, Volume 2. John Wiley & Sons, 2008, p. 233–235. ISBN 1405141107. 
  5. ↑ Lake Eyre Arxivat 23 May 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.. International Lake Environment Committee. Retrieved 29 March 2012.
  6. ↑ Rafferty, John P. Lakes and Wetland. The Rosen Publishing Group, 2007, p. 186. ISBN 1615303200. 
  7. ↑ Dulhunty, J.A. (1990): Lake Eyre, In: M.J. Tyler, C.R. Twidale, M. Davis and C.B. Walker, Natural History of the North East Deserts. Royal Society of South Australia Inc. Pp. 101-4. ISBN 0-9596627-5-8
  8. ↑ Badescu, V., Cathcart, R.B., Bolonkin, A.A., Paulescu, M. and Gravila, P. (2013) Macro-engineering Australia's Lake Eyre with imported seawater. International Journal of Environment and Sustainable Development 12: 264-284.
  9. ↑ Hope, Pandora & Nicholls, Neville & L. McGregor, John. (2004). "The rainfall response to permanent inland water in Australia" Aust. Meteorol. Mag.
  10. ↑ Badman, F.J. (1991): Introduction. In: F.J. Badman, B.K. Arnold and S.L. Belt, A Natural History of the Lake Eyre Region. The South Australian National Parks and Wildlife Service's Northern Consultative Committee. P 1. ISBN 0 646 07183 1
  11. ↑ The Plan To Fill Lake Eyre TROVE: The Sydney Morning Herald, 27 May 1954. Retrieved 8 February 2016.
  12. ↑ «Queensland Aboriginal and Torres Strait Islander languages map». [Consulta: 28 abril 2021].
  13. ↑ Allen, Robert J.; The Australasian Summer Monsoon, Teleconnections, and Flooding in the Lake Eyre Basin; published 1985 by Royal Geographical Society of Australasia, S.A. Branch; ISBN 0-909112-09-6
  14. ↑ Australian Bureau of Meteorology; Annual Climate Summary (2000)
  15. ↑ «Lake Eyre flooding attracts yachting club interest». ABC News [Australia], 08-03-2007.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llac_Eyre&oldid=31993002»