Llac Jabbul

llac de Síria

El llac Jabbul, també Sabkhat al-Jabbūl o Mamlahat al-Jabbūl[1][2] (àrab: سبخة الجبول, sabḫat al-Jabbūl) és un gran llac salí, tradicionalment estacional, i les salines adjacents (sabkha), situat 30 km al sud-est d'Alep, Síria.[2] És el llac natural més gran de Síria i el segon llac més gran després del llac artificial Assad. El 2009 el llac cobria uns 100 km² i era relativament estable. Les salines són extenses. La zona inclou la Reserva Natural de Sabkhat al-Jabbul, un lloc protegit per a aus aquàtiques.[3][4]

Plantilla:Infotaula indretLlac Jabbul
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllac Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaSíria Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativagovernació d'Alep (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 04′ N, 37° 30′ E / 36.07°N,37.5°E / 36.07; 37.5
Característiques
Superfície100 km² Modifica el valor a Wikidata
Espai Ramsar
Concentració de cristalls sal a l'estiu.

Avui en dia el Sabkhat al-Jabbul existeix dins d'una conca estable, però durant el Plistocè la conca es va omplir, es va desbordar i va formar un afluent de l'Eufrates. El llac tradicionalment s'inundava a la primavera i retrocedia durant l'estiu i la tardor. No obstant això, a partir de 1988, els projectes de regadiu en terres adjacents van començar a abocar quantitats importants d'aigua parcialment salina a la conca, estabilitzant-ne així el nivell freàtic i creant un llac de 100 km².[5]

Més d'una cinquantena d'espècies de plantes halòfites creixen al llac Jabbul, a les seves costes i a les illes que hi ha al seu interior. És el nombre més gran d'espècies de qualsevol sabkha de Síria. La majoria d'aquestes espècies són herbàcies, i algunes són arbustives. Estudis preliminars han demostrat la presència d'una sèrie d'espècies no registrades dins de la flora siriana, com ara la Sarcocornia fruticosa, la Halopeplis perfoliata i la Aeluropus lagopoides, a més dels Tamarix macrocarpa a la riba del llac. Al voltant del llac creix la canya comuna.[6]

Ús dels recursos

modifica

Els usos primaris de la zona són el turisme, la caça d'aus aquàtiques, el pasturatge de bestiar a l'estepa circumdant i l'extracció de sal.[3] Al-Jubbul és la principal font de sal a Síria per sobre d'altres llocs com el llac Jairud, a la governació de Rif Dimashq, al nord-est de Damasc, i el llac Khatuniyah, a la governació d'Al-Hasakah, al nord-est d'Al-Hasakah, prop de la frontera iraquiana.

Referències

modifica
  1. Encyclopædia Britannica, volum 28, 2005 pàg. 363
  2. 2,0 2,1 «Mamlaḩat al Jabbūl» (en anglès). Geo Names. [Consulta: 9 novembre 2023].
  3. Carter, 2004, p. 59.
  4. «Sabkhat al-Jabbul Nature Reserve» (en anglès). Ramsar Sites Information Service. [Consulta: 9 novembre 2023].
  5. «من سورية.. سبخة الجبول... سحر الطبيعة فمن يحميها؟» (en àrab). tishreen.news.sy, 02-04-2013. Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 9 novembre 2023].
  6. «كتاب إطار عمل الادارة المتكاملة للأراضي الرطبة للنظام البيئي الزراعي للجبول 2010م» (en àrab). dig-doc.org. [Consulta: 9 novembre 2023].

Bibliografia

modifica
  • Carter, Terry. «National Parks and Reserves: Syria». A: Syria & Lebanon. 2a. Lonely Planet Publications, 2004. ISBN 9781864503333.