Llacuna (filologia)

espai en un manuscrit, inscripció, text, pintura o obra musical
Per a altres significats, vegeu «Llacuna (desambiguació)».

Una llacuna[nb 1][1] és un espai en un manuscrit, inscripció, text, pintura o obra musical. També és un terme tècnic utilitzat en el camp de la crítica textual que indica una pèrdua de text a causa del fracàs de la transmissió.

En manuscrits

modifica
 
Primera pàgina del Codex Boernerianus amb llacuna a Romans 1:1-4

El desgast, la decadència o altres danys als manuscrits antics o inscripcions freqüentment són els responsables de les llacunes. S'han perdut paraules, oracions, o fins passatges sencers es troben il·legibles. Al moment de fer una còpia nova d'un manuscrit danyat, molts copistes han deixat espais en blanc per al text que cal, a vegades espais entre les oracions, o pàgines senceres. Els rotllos en papir i els palimpsests són particularment vulnerables al deteriorament. També hi ha un repertori de danys menors causats pel foc, humitat (fongs) i ratolins.

No obstant això, cal destacar que una llacuna per pèrdua física poques vegades passa, sobretot perquè el copista comença a escriure una còpia del llibre sencer quan aquest està totalment complet.

Per reconstruir el text original, s'ha de considerar el context. En la papirologia i la crítica textual això pot portar a reconstruccions i interpretacions. Els textos publicats que contenen llacunes sovint marquen la secció on el text es va perdre amb uns punts suspensius entre claudàtors. Per exemple, "Aquesta oració conté 20 paraules, i [...] noms", o, "Finalment, l'exèrcit va arribar a [...] i van acampar".

Exemples famosos

modifica
hyrde ich thæt [... ...On]elan cwen. (F.1, línia 62)
Aquesta llacuna particular està representada en les edicions de text, però moltes persones han l'han tractat d'omplir, entre d'altres els famosos editors Wyatt-Chambers i Dobbie, que van acceptar el verb "Waes" (was). Malone (1929) va proposar el nom Yrse per a la Reina sense nom, com si al·literés amb Onela. Tanmateix, això segueix sent objecte d'acalorats debats entre els editors.[2]
  • Una altra llacuna notable és la Gran Llacuna de vuit fulles de llarg en el Còdex Regii, la font més important de mitologia nòrdica i les llegendes heroiques antigues alemanyes. Per sort, parts d'ell van sobreviure com a manuscrits independents i en forma de prosa en la Völsunga saga.
  • En el Còdex Leicester el text salta de Fets 10:45 a 14:17 sense pausa; possiblement un escriba el va reescriure d'un manuscrit en mal estat.
  1. Del llatí Lacuna (forat, espai), forma diminutiva de lacus (llac).
  1. Entrada "llacuna" al Diccionari de l'IEC
  2. G. Jack, "Beowulf - A Student Edition", Oxford University Press, Oxford: 1994. Pp.31-32, nota a peu de pàgina núm. 62.